El glamur de la reialesa es va esvair breument durant els Jocs Olímpics de París 2024, quan el príncep Albert de Mònaco va aparèixer davant de les càmeres amb un semblant inusualment demacrat. La fatiga evident en la seva expressió, els gestos rígids i una mobilitat que distava molt de la seva habitual excel·lència, van encendre les alarmes entre els assistents. No era el rostre saludable del representant d'una monarquia, sinó la imatge d'un home que, als 67 anys, podria estar entaulant una nova batalla mèdica.
Pocs dies després, durant la solemne cerimònia pel 80è aniversari del desembarcament de Provença, les mirades ja no se centraven en els discursos o els homenatges, sinó al rostre del príncep monegasc. El que havia de ser un tribut al passat es va transformar en una imatge inquietant del present: set taques vermelloses ressaltaven al seu front, senyals silenciosos d'una possible afecció que la família reial insisteix a minimitzar.
Les empremtes a la seva pell coincideixen amb intervencions anteriors: torna el càncer?
Encara que els portaveus oficials han negat categòricament qualsevol diagnòstic greu, les imatges no menteixen. Les taques visibles al seu front, nas i clatell coincideixen exactament amb zones tractades el 2014 i 2021, quan el príncep Albert II va ser intervingut per lesions cutànies. Aleshores, es va parlar d'extirpacions quirúrgiques que la Casa Grimaldi va intentar ocultar amb discursos vagues sobre "cures dermatològiques preventives".
Avui, els rumors ressorgeixen amb força. Fa poc més d'una dècada, la premsa alemanya i francesa, encapçalades per mitjans com Bunte i Ici Paris, van revelar que el monarca havia estat diagnosticat amb càncer de pell, en concret, un sarcoma de tipus 1, una malaltia que sol requerir atenció especialitzada i seguiment rigorós. Ara, fonts properes al Palau Grimaldi insinuen que el príncep hauria patit una recaiguda. Aquesta informació ha estat reforçada per la modificació sobtada i silenciosa de la seva agenda oficial, que alguns justifiquen amb "esgotament estacional", però que d'altres veuen com una coartada per ocultar tractaments mèdics urgents.
El silenci de Charlene i l'ombra d'una crisi institucional
Mentre els rumors creixen, Charlene de Mònaco manté un silenci que només aprofundeix el misteri. Amb antecedents de salut propis i una relació amb alts i baixos juntament amb Albert, el seu silenci davant d'aquests rumors ha generat especulacions sobre una possible crisi familiar que s'entrellaça amb el deteriorament físic del príncep.
I és que el que està en joc no és només la salut d'un monarca, sinó l'estabilitat de tota la monarquia monegasca. La figura d'Albert ha estat el pilar de la continuïtat dinàstica després de l'era de Rainier, i la seva debilitat física deixa un buit que encara no té successor preparat. Els experts en cases reials alerten que el debilitament del príncep podria desencadenar una tempesta institucional de conseqüències imprevisibles.
Amb les respostes oficials no n'hi ha prou per sufocar la inquietud creixent. La versió de Laetitia Pierrat, cap de gabinet de la Casa Reial el 2014, que va qualificar els rumors de diagnòstic càncer com a "completament falsos", s'enfronta ara a evidències visuals, antecedents mèdics i testimonis propers que semblen indicar el contrari. Metges consultats per mitjans francesos han analitzat les imatges recents i coincideixen que les lesions visibles no es corresponen amb afeccions menors ni amb simples al·lèrgies, sinó amb manifestacions compatibles amb afeccions dermatològiques greus.
Els moviments dins del Palau Grimaldi, l'increment en les visites mèdiques privades i la progressiva desaparició del príncep d'actes públics només reforcen la hipòtesi que el càncer hauria tornat. Aquesta vegada, amb més força, més visibilitat i més risc.