La revista Vogue sempre ha estat sinònim de tendències, estil i exclusivitat, especialment en la seva impressió de setembre, la més esperada i ressenyada de l'any. Els seguidors del món de la moda saben que aquesta edició marca les directrius de la temporada tardor/hivern, amb un desplegament de pàgines, anuncis i contingut que atreu milions de lectors a tot el món. Per això, quan es va rumorejar que Meghan Markle podria aparèixer en aquesta edició tan emblemàtica, les expectatives es van disparar.
Tot semblava indicar que la col·laboració seria un èxit, especialment considerant l'amistat entre Meghan Markle i Edward Enninful, que va ser l'influent editor de Vogue. Tanmateix, el que al principi semblava una oportunitat daurada, va acabar en una decepció. Aquestes informacions no es van saber fins ara, ja que els esdeveniments es van produir en la prèvia del llançament de setembre de 2022. Segons informacions del Daily Mail i altres fonts, la participació de la nord-americana es va veure truncada per una sèrie d'exigències que, pel que sembla, van resultar massa ambicioses i impossibles de complir.
Per entrar en context, caldria esmentar que Enninful ja havia col·laborat abans amb la duquessa de Sussex. El 2019, li va permetre editar un poderós article per a Vogue UK en el qual va entrevistar altres figures femenines de gran rellevància com Michelle Obama i Jane Goodall. Llavors, la planificació el 2022 semblava ideal, fins que es va intentar donar forma a la publicació.
Per què Vogue va vetar Meghan Markle?
L'equip de l'exactriu establia comunicació amb l'equip de la revista per esmentar diferents peticions. Entre les demandes més polèmiques es trobava la petició que la portada digital de Meghan i el príncep Harry es publiqués en simultani amb l'edició en paper, en la qual Eva Evangelista seria la protagonista. A més, sol·licitava un equip de fotògrafs i estilistes de primer nivell, així com un pla complet per gravar el darrere d'escena de les sessions fotogràfiques i realitzar breus intervencions o entrevistes amb ella. Tot això, en un intent de maximitzar la seva presència i control sobre el contingut.
Els requeriments, que en qualsevol altra circumstància podrien haver estat bones idees, van ser vistos com a excessius en l'àmbit d'una revista de moda d'alta gamma. La situació va generar una forta reacció a la cúpula de 'La Bíblia de la Moda', i en particular en Anna Wintour, la icònica editora en cap. Segons reports, Wintour es va ofuscar en assabentar-se de les peticions de Markle i va decidir vetar qualsevol contingut que la involucrés, preferint mantenir la línia editorial sense complicacions.
Aquest episodi va ser comentat per Condé Nast al Daily Mail, catalogant el comportament de la 'royal' com a propi de Beyoncé, sense ser de la talla de Beyoncé. El cert és que la relació entre la dona de Harry i Vogue, que semblava prometedora, es va veure afectada completament per ella.
La portada de Vogue que Meghan Markle mai no va aconseguir és el clar exemple de com les expectatives i les demandes poden xocar amb la realitat editorial i les polítiques internes d'una de les revistes més influents del món. Encara que la duquessa de Sussex continua sent una figura mediàtica de gran impacte, aquesta història demostra que al món del glamur, no tot és tan senzill com sembla.