La vida de la reina Màxima d'Holanda és una barreja de conte de fades i tragèdia. Des del seu compromís amb el príncep Guillem d'Orange el 2001, després de conèixer-se a la Fira d'abril i treballar en Wall Street, la seva vida ha estat objecte de fascinació. Tanmateix, darrere de la seva imatge pública de fortalesa i gràcia, s'amaga una dona que ha enfrontat durs cops i traïcions, fins i tot de la seva pròpia família.
El dolor de la traïció familiar
El primer cop significatiu en la vida de Màxima va passar en el moment del seu casament amb Guillem el 2002. Els seus pares no van poder assistir a causa del passat controvertit del seu pare, Jorge Zorreguieta, qui havia estat un alt càrrec durant la dictadura de Jorge Videla a l'Argentina. Malgrat que el Parlament holandès va aprovar el matrimoni, es va oposar rotundament a la presència de Zorreguieta al país. Màxima va haver de demanar-lo al seu pare que no assistís, i la seva mare, María del Carmen Cerrutti, va decidir no assistir en solidaritat amb ell, per la qual cosa ambdós van veure la cerimònia de la seva filla a Londres.
Aquest episodi va deixar una profunda empremta en la jove Màxima, que va expressar públicament el seu dolor per la decisió de la seva mare de no acompanyar-la un dia tan important. Malgrat això, també va comprendre els sentiments dels holandesos cap a la dictadura i els seus crims. Temps més tard, la seva mare es va reivindicar i es va convertir en el seu suport constant, passant llargues temporades a Holanda per ser a prop de la seva filla i les seves netes. Tanmateix, la mort del seu pare el 2017 i el suïcidi de la seva germana petita, Inés, el 2018, van ser cops devastadors que van obligar a Màxima a buscar ajuda professional per suportar el dolor.
Un enfocament compromès: Màxima com a líder en la conscienciació sobre la salut mental
La tragèdia del suïcidi de la seva germana Inés va ser un dels moments més foscos en la vida de Màxima. Inés, que havia estat lluitant amb depressions freqüents i anorèxia, va ser una figura clau en la vida de la reina, no només com a germana sinó també com a amiga propera. La mort d'Inés va portar a Màxima a reconèixer públicament la necessitat de suport psicològic, no només per a ella, sinó també per a les seves filles grans, Amalia i Alèxia. De fet, la situació d'Amalia, hereva al tron neerlandès, es va veure agreujada per les amenaces de mort de la màfia de la droga al seu país, la qual cosa va incrementar la necessitat d'un suport psicològic constant.
Així, Màxima es va convertir en presidenta d'honor de la Fundació Mind Us, revelant amb valentia i humanitat els seus propis problemes de salut mental. En les seves declaracions, va expressar que la seva motivació era profundament personal, relacionada amb la recerca de comprensió després de la mort de la seva germana. "Aviat em vaig adonar que no estava sola. Vaig escoltar moltes persones que havien passat pel mateix amb un familiar o un amic".
"Com pots realment ajudar algú amb problemes mentals? Moltes persones lluiten amb això cada dia", va indicar la reina, assegurant que el seu objectiu és oferir un suport tangible a qui ho necessita. Màxima d'Holanda ha demostrat ser una figura empàtica i resilient, sempre disposada a enfrontar els problemes amb un somriure. El seu compromís amb la salut mental i la seva disposició a compartir la seva pròpia experiència han proporcionat un exemple valuós de com enfrontar l'adversitat amb fortalesa i compassió.