Ja fa molts anys que Letícia va deixar enrere la jove asturiana de cognoms Ortiz Rocasolano per esdevenir la reina dels espanyols. Alguns li albiraven un futur amb un paper secundari al costat de Felip, però amb el temps, el seu marcat caràcter ha deixat clar que sovint no està per orgues, i que si ha d'enretirar-li la mà a la seva sogra públicament, si ha de posar mala cara pels escàndols de Joan Carles o si ha de controlar les selfies i el menjar a l'escola de les seves filles, ho fa. Però abans de convertir-se en monarca, molts l'assenyalaven i miraven per damunt de l'espatlla. Especialment, en l'aristocràcia.
Felip i Letícia, any 2004 (GTRES)
Fixin-se en la cara de la noia rossa que hi ha darrera dels llavors prínceps d'Astúries. És el viu retrat de la cara que van posar molts royals quan van saber que el cor de Felip estava ocupat per una tal Letízia con zeta. De seguida es van encarregar de furgar en el passat i l'entorn d'ella. L'escriptor Carlos García-Calvo acaba de publicar un llibre pòstum, Letizia. De la A a la Z que desgrana fil per randa desenes de conceptes al voltant de la figura de Letícia. I en dues entrades llegim coses molt sucoses. A la "F" hi trobem "Família", on l'autor del llibre escriu: "Nadie puede negar que la familia de Letizia puede resultar incómoda a veces, como la pintoresca y republicana Henar Ortiz, su hermana Telma o David Rocasolano, su primo hermano". Però encara és més interessant llegir què hi posa a la paraula "Leyenda Negra" a la "L".
Explica García-Calvo que al poc temps d'anunciar-se que Letícia i Felip festejaven, "empezaron a correr toda clase de historias entre la alta burguesía española que dejaban muy mal parada a la futura Princesa de Asturias". Entre la burgesia i entre l'aristocràcia: "La aristocracia, aunque la encontraba cargante, cerró filas en torno a la Corona". Què era el que carregava tant a la gent de sang blava?: "Su supuesta falta de don de gentes, su vocabulario muy poco elegante (només cal veure com renegava a tot hora dient '¡Jolín!' i '¡Merde!') y su supuesta costumbre de dictar cátedra". Anys després, i veient què ha anat fent ja com a reina, no tenim clar que tots aquests prejudicis hagin quedat del tot esvaïts...