Durant més de dues dècades formant part activa de la monarquia espanyola, la reina Letícia ha cuidat amb meticulós detall cada aspecte del seu passat. Des que va entrar a la Casa Reial, la seva història personal ha estat esmicolada, netejada i reescrita per adaptar-se als estàndards de la monarquia espanyola. En aquest context, una figura ha romàs a l'ombra tot aquest temps: Otilia, la dona que molts identifiquen com la seva tia materna, encara que el seu nom mai no ha estat esmentat públicament per Letícia ni pel seu entorn.
La història d'Otilia comença molt abans que Letícia naixés. La seva àvia materna, Enriqueta Rodríguez Figueredo, va tenir una filla fruit d'un matrimoni anterior, abans de casar-se amb l'avi de Letícia, Francisco Rocasolano. Aquesta filla va ser Otilia, una figura que no encaixava en la imatge de família estable i exemplar que els assessors reals necessitaven construir entorn de la futura reina.
Otilia era filla d'una relació anterior de la mare de Paloma Rocasolano
Posteriorment, d'aquest matrimoni va néixer Paloma Rocasolano, mare de Letícia, que va ser criada al costat del seu germà al si d'una família tradicional. Mentrestant, Otilia va quedar relegada, minimitzant el vincle amb els seus mitjans germans i encara menys amb la seva neboda, la futura reina. Segons les fonts, Otilia va créixer al marge del nucli familiar.
A mesura que Letícia va anar guanyant protagonisme en la vida pública, primer com a periodista i després com a promesa del llavors príncep Felip, la maquinària institucional es va activar. Tot rastre d'Otilia va ser esborrat del relat oficial de la família Rocasolano. En la biografia pública de la reina, Otilia no existeix: ni fotos, ni mencions. Ni tan sols rumors.
Ni rastre d'Otilia en el relat reial
Ni a la Zarzuela ni a l'entorn íntim dels Ortiz Rocasolano no s'ha parlat mai d'Otilia. Algunes fonts asseguren que la dona ha tingut una vida discreta, allunyada del focus mediàtic, però que el silenci no ha estat per elecció pròpia, sinó imposat. Per a la Casa Reial, admetre l'existència d'una tia nascuda d'un altre matrimoni trencava amb la narrativa monàrquica tradicional, ja bastant qüestionada pels orígens humils de Letícia.
En aquest sentit, es pot recordar que a la reina se li va retreure durant anys ser “neta d'un taxista” i “plebea”, termes que es van utilitzar per subratllar la seva falta de llinatge. En aquest context, incloure en el seu arbre genealògic una tia que no pertanyia al matrimoni “oficial” hauria estat considerat un altre detall “escandalós” de l'entorn de Letícia.