Matí de sol a Cartagena, com a bona part d'Espanya. I matí d'acte institucional de la reina Letícia. L'asturiana ha fet de padrina i ha presidit l'acte d'entrega "de la enseña nacional a la Fuerza de Guerra Naval Especial", chim pum, al moll ‘Juan Sebastián Elcano’ de la ciutat murciana. Rebuda per la ministra de Defensa, Margarita Robles, el president de Múrcia, Fernando López Miras i d'altres alts càrrecs militars, després de rebre els honors, la monarca ha passat revista a les tropes, acompanyada pel cap d'Estat Major de l'Armada o el cap de la Unitat d'Honors. I després, la reina ha ocupat el seu lloc a la Tribuna Reial, des d'on ha presenciat la lectura de l'Ordre Ministerial. Tot molt entretingut. Tot molt constructiu. Tot molt aprofitar el temps...
Quanta parafernàlia, quant de paripé, quanta bandereta. Precisament, davant la rojigualda, la dona de Felip ha pres una decisió en un acte com aquest, que ha cridat l'atenció pel seu simbolisme. S'hi han fixat a la revista Vanitatis, que han recordat un dels cavalls de batalla de l'asturiana quan encara era princesa d'Astúries: "que algunas cosas de la etiqueta de la Casa Real debían cambiar". Cosa que està intentant des que va arribar al tron el 2014. De tradicions borbòniques carrinclones i retrògrades n'hi ha para parar un tren. I una de les que es va posar entre cella i cella canviar va ser la de que les dones de la família vestissin de negre i lluissin peineta y mantilla en els diferents actes d'entrega de bandera. Recorden al citat mitjà que així ho havien fet durant anys la reina Sofia i les infantes Elena i Cristina. Fins i tot, a ella mateixa també li va tocar vestir d'aquesta manera:
Però aquesta imatge anacrònica (si només fos aquesta) no agradava gens la reina Letícia, que va voler donar un cop de volant i fer un gir de 180 graus. Adeu al color negre, adeu als vestits llargs fins els turmells, adeu a les peinetas y mantillas. I hola a un look radicalment oposat, dedicat a l'antigor i opacitat de les seves predecessores en actes com aquests, la seva sogra i les seves cunyades. Perquè el vestit blanc i curt, i evidentment, sense peineta, eren tota una declaració d'intencions. Una peça molt estiuenca, disseny de coll rodó, sense mànigues, de llarg midi, amb un encaix de flors. Solemne, sí, però adaptada als temps que corren (si és que obviem, que és difícil, que la monarquia és, en ella mateixa, uns institució carpetovetònica).
Letícia, però, oblida una cosa important: ella pot anar molt moderna, molt adaptada als nous temps, molt de blanc, molt sense mànigues i molt sense peineta y mantilla, que tot i que no vagi vestida de negre, aquestes imatges, omplint-se de rojigualda i fent el paperot patriòtic, continuaran semblant retrògrades i impròpies de l'any 2022.