De la família reial i la seva alimentació se n'ha parlat molt. De la seva i de la de les nenes. Que si per Letícia els dolços, sucres i prefabricats de pastisseria industrial són com per Drácula els alls, que si a casa el plat estrella és la sopa de bledes, que si de tant en tant la reina fa alguna escapadeta amb les seves amigues íntimes i es posa les botes de croquetes en un local de Madrid, que si l'alcohol no entra a Zarzuela... Aquest diumenge, però, hem sabut, i ens ha sorprès, la nova informació sobre els tiberis i la manduca preferits pels reis. Perquè el programa Socialité de Telecinco esbombava que si volen fer feliç els Borbons, vagin a veure el libanès George de Madrid i comprin una bossa plena de kebabs, de durums i de shawarmes, aquest plat típic turc, que es veu que torna boig Felip i el seu papi Juancar: "Venían los guardaespaldas y se llevaban 7 u 8. Felipe los pedía en su época de estudiante", deia el cuiner a la reportera. D'això fa un munt de temps, sí. Sembla ser que fins i tot de nòvios amb la Letícia els seguien demanant. Fins i tot, de tant en tant el trucaven per preparar els dinars a les recepcions de delegacions àrabs. Però potser hi posaven massa picant, perquè el cas és que van deixar de trucar de la nit al dia: "Dejaron de llamar. Creo que fue con el tema del emérito. A lo mejor estaban liados, o yo qué sé".

George y los kebabs favoritos de la Casa Real Telecinco
George i els kebabs preferits de la Casa Reial / Telecinco

Ara, però, ha estat Juan del Val qui ha revelat una altra curiositat que té a veure amb els panxacontenta dels Borbons. O amb els Borbons quan tenen la panxa contenta, que vindria a ser el mateix. El televisiu escriptor, col·laborador del programa La Sexta La Roca, que presenta la seva parella, Nuria Roca, ha sorprès pel que ha explicat en antena sobre com funcionen els àpats on menges al costat de Felip i Letícia. Recentment es va celebrar al Palau Reial el Premi Cervantes, concedit enguany a l'escriptora Cristina Peri Rossi. Amb motiu del literari premi, hi va haver la conseqüent recepció oficial i un dinar en una de les sales, amb tots els convidats, en una taula inacabable plena de palmeros, de cambrers i de coberts caríssims. Aquí tenen una panoràmica de la imatge, amb Del Val a l'esquerra de les seves imatges, el tercer de la banda de l'esquerra, començant per baix, amb americana, camisa blanca i corbata verda:

felipe plato juan del val
Juan del Val / Casa Reial
felipe cervantes comida
Felip, al dinar pel Premi Cervantes / Casa Reial
letizia cervantes comida
Letícia, al dinar pel Premi Cervantes / Casa Reial

A Felip i Letícia ni se'ls veu en la primera foto, perquè ells eren al mig de la taula, al costat de les autoritats, com el ministre de cultura Miquel Iceta i disposats a atacar la teca en aquest almuerzo. Potser ens podríem imaginar que va ser un dinar pantagruèlic, però segons Del Val, res d'això. L'escriptor explica que "Se come bastante ligerito". Però potser es pensaran que és perquè posen quatre fulls de ruca i un parell de torradetes amb foie. Però no. Se come bastante ligerito perquè si et distreus, o vas al bany, o estàs xerrant amb el del costat, ja has dinat prou. Revela el col·laborador de La Roca que en aquest dinar va observar una curiositat de protocol que li va cridar molt l'atenció. Primer, un fet sense més, que cada convidat tenia assignat el seu lloc a la taula i que aquests van sent cridats i prenen seient fins que al final de tot, entren els monarques, que seuen l'un davant de l'altre i ja es pot començar a menjar. Ara bé, Del Val es va quedat astorat "con la curiosidad de que cuando el rey termina un plato se retira tanto su plato como el del resto de comensales. Si no has terminado, pues allá tú", ha fet broma Juan del Val.

felipe plato
Felip / Casa Reial

Felip servit i satisfet, i a la resta, que els bombin. Letícia, les autoritats, la resta de comensals... tots a callar. Té nassos la cosa. El pitjor és el servilisme de la resta de la taula, segur que tots van fer com si res i ningú es va queixar que li retiressin la forquilla amb una gamba o una croqueta punxada a punt per anar a la boca. No sé vostès, però jo, si algun dia vaig a menjar on sigui, al bar de la cantonada, a casa la sogra, a un restaurant amb estrelles Michelin o a Zarzuela, i mentre estic degustant la teca, em treuen el plat a mitges perquè ja ha acabat el rei o qui sigui, munto un pollastre. Però ja se sap, és el que té la monarquia: que els Borbons van fent i la resta van empassant-s'ho.