Juan Urdangarin, el fill gran de la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin, passa un moment delicat. La seva vida, marcada pel cas Nóos i l'exposició mediàtica, mai no ha estat senzilla. Des d'adolescent ha sentit el pes de pertànyer a una família en el punt de mira.
En els seus anys escolars a Barcelona, va patir assetjament. Aquelles experiències el van marcar profundament. Va aprendre a desconfiar, a guardar silenci, a evitar cridar l'atenció. Després va arribar el canvi constant de ciutats. Washington, Ginebra i Londres van ser les seves llars en diferents etapes. Sempre amb un mateix objectiu: passar desapercebut. Sense aparicions públiques. Sense donar titulars.
Juan Urdangarin i la infanta Cristina, vacances íntimes mare i fill
La seva vida professional tampoc no ha estat estable. Va treballar en el sector automobilístic, però els reptes laborals i personals es van acumular. I en mig, les seves relacions sentimentals. Una en especial, a Londres, va marcar la seva última etapa.
L'any passat ja hi va haver una crisi amb el seu company. Llavors, Juan va buscar refugi en Zarzuela durant setmanes. Després va tornar a Londres intentant recompondre la relació. Aquest any la història es va repetir, però pitjor. La ruptura va ser definitiva. Fonts properes asseguren que el cop emocional va ser dur. Tan dur que Juan va decidir posar la seva salut mental com a prioritat.
La infanta Cristina va reaccionar immediatament. Va cancel·lar compromisos. Volia estar amb el seu fill. Mare i fill van marxar junts, lluny de la pressió i dels ulls curiosos. Unes vacances privades. Sense fotos. Sense agenda.
Juan Urdangarin, del retir a Sardenya
Després, Juan va fer un altre pas. Va ingressar en un centre especialitzat en salut mental. No era la primera vegada. Allà va trobar un entorn segur, sense telèfons, sense xarxes socials. Va participar en teràpies individuals, tallers grupals i exercicis de meditació. L'objectiu era clar: desconnectar. Recuperar forces. Ordenar el seu cap. Durant setmanes, va romandre totalment aïllat del soroll exterior.
Però no es va quedar allà. Quan va acabar el seu retir, Juan va triar Sardenya com a refugi. Una destinació que ja coneix bé. Una illa que li ofereix el que necessita: mar, tranquil·litat i anonimat. A Sardenya passa els dies lluny de mirades indiscretes. Passeja per platges solitàries. Llegeix. Fa esport. Gaudeix de dinars senzills a petits restaurants on ningú no el reconeix.
Fonts pròximes expliquen que aquesta escapada és més que unes vacances. És un amagatall per recompondre's. Un parèntesi abans de tornar a Londres a finals d'agost.