Juan Urdangarin va créixer enmig d'una tempesta que no era seva. Quan el cas Nóos va sacsejar la família, ell amb prou feines era un nen que no entenia del tot per què el seu cognom apareixia als titulars. Però a l'escola sí que ho van entendre. El van assenyalar, li van posar etiquetes, li van llançar paraules que cap nen no hauria d'escoltar. "Lladre", "xoriço", "vergonya". I mentrestant, ell intentava mantenir el cap alt, tot i que la mirada se li omplís de tristesa.
Com a germà gran, va carregar amb més pes del que li corresponia. Quan el seu pare, Iñaki Urdangarin, va entrar a la presó, en Juan va deixar de ser només un fill: es va convertir en una mena de figura paterna per als tres petits. Va madurar a cops, sense temps per jugar ni protestar. La seva infància va quedar aparcada entre mudances i silencis. Cristina de Borbó, decidida a protegir els seus, va abandonar Espanya i va buscar refugi a l'estranger. Els Estats Units primer, Suïssa després. A casa ja no hi havia pau, només mirades i murmuris.
Aquell exili no va ser fàcil. En Joan es va trencar per dins. La infanta, preocupada, va recórrer a psicòlegs per intentar recompondre allò que l'escàndol havia trencat. Anys després, el jove va decidir que necessitava respirar lluny de tot. Va demanar permís per volar sol i va acabar instal·lant-se al Regne Unit. Allà va estudiar, va treballar i, sobretot, va començar a sentir-se lliure. Espanya va deixar d'estar en els seus plans. No per rancor, sinó per cansament. Perquè cada retorn seria reviure el mateix.
El més curiós és que el Regne Unit, que en principi havia de ser només una etapa, va acabar convertint-se en casa seva. S'hi va formar, hi va trobar una feina i, a poc a poc, va construir una vida discreta i estable. Avui, Juan Urdangarin gairebé no fa servir l'espanyol. El seu dia a dia transcorre en anglès, entre aeroports i circuits, ja que treballa des de fa quatre anys a la Fórmula E, el campionat mundial de monoplaces elèctrics.
Joan Urdangarin va patir assetjament escolar per part de Letizia
L'empresa, fundada per Alejandro Agag, gendre de José María Aznar, reuneix joves professionals de diferents països amb una clara vocació sostenible. En Joan forma part de l'equip de logística i organització d'esdeveniments, cosa que l'obliga a viatjar constantment per coordinar curses i supervisar detalls tècnics. En una ocasió, la revista ¡Hola! el va captar treballant a la carpa d'hospitality, repartint aigua i somrient, com si per fi hagués trobat el seu lloc.
Juan Urdangarin no té intencions de tornar a Espanya ni quedar-se a la Zarzuela com els seus germans. El jove n'ha sortit molt escaldat. Recorda el mal moment que va viure amb Letizia. No és cap secret que la monarca mai no ha volgut els Borbó i els va intentar fer fora de palau. Quan Juan va tornar per uns mesos i es va instal·lar amb la reina Sofia i els seus germans li va recordar que era fill d'un lladre, fent referència a Iñaki Urdangarin. Això li va doldre perquè era una cosa similar al que li deien quan era petit a l'escola. Va patir assetjament escolar per això i li ha costat recuperar-se.
