L'exili del rei emèrit Joan Carles I a Abu Dhabi des de l'agost del 2020 no ha fet més que aprofundir el deteriorament personal de l'exmonarca. Més enllà dels evidents problemes de mobilitat, que l'obliguen a utilitzar cadira de rodes de forma constant, el que preocupa el seu entorn més proper és el declivi cognitiu que comença a fer-se notar. Els senyals són clars: desorientació freqüent, oblits constants i episodis en els quals no aconsegueix reconèixer ni tan sols persones de la seva més absoluta confiança.
Segons els qui han tingut contacte amb ell en els últims mesos, Joan Carles I perd el fil de les converses, repeteix temes sense recordar que ja els ha tractat i fins i tot mostra dificultats per identificar rostres familiars. Tot apunta que aquesta situació està profundament agreujada per un sentiment de solitud que acompanya Joan Carles des de la seva sortida d'Espanya.
Joan Carles I se sent sol a Abu Dhabi
Encara que compta amb el suport de diversos membres de la seva família, el seu distanciament amb Felip VI és evident. L'emèrit se sent apartat i, en certa manera, repudiat pel seu propi fill. Una situació que no ha sabut digerir i que, segons fonts pròximes, ha motivat la seva recent estratègia de pressió emocional.
En els últims mesos, Joan Carles I ha recorregut a accions que busquen clarament cridar l'atenció. Una d'elles ha estat la seva decisió de reobrir fronts judicials. Les demandes contra figures com Miguel Ángel Revilla o Corinna Larsen no semblen tenir més motivació que generar soroll mediàtic i, de forma indirecta, fer sentir la seva presència i rellevància. I compte, perquè ha amenaçat en cercles privats amb interposar més demandes si amb això aconsegueix generar enrenou.
Desafiament a Felip VI
Però potser el moviment més simbòlic i estratègic ha estat el seu intent d'establir una nova residència a Portugal, concretament a la localitat de Cascais. Aquesta zona costanera, de forta tradició aristocràtica, es troba a tan sols una hora de Madrid amb avió privat i a prop de la frontera espanyola, la qual cosa li permetria mantenir-se molt a prop del país sense instal·lar-s'hi directament.
Aquesta maniobra, interpretada per alguns com un gest de nostàlgia, té altres intencions. Joan Carles I vol ser més a prop del seu entorn, però també enviar un missatge: no pensa desaparèixer sense més ni més. Ser a Cascais li permetria assistir amb més facilitat a actes familiars o, potser, forçar algun tipus de reconciliació institucional amb el seu fill.