La discreció s'ha convertit en una norma obligatòria en l'entorn de Joan Carles I. Des de fa setmanes, tot el personal que l'acompanya ha hagut de firmar una clàusula de confidencialitat estricta. L'objectiu és que ningú no parli del seu estat de salut. Especialment, de la seva memòria.
El rei emèrit ha intensificat la seva vida a Espanya, amb visites freqüents a Sanxenxo, on les regates li serveixen com a excusa per mantenir-se actiu. Però ja no és l'home que va ser. El deteriorament físic i cognitiu és evident per als que conviuen amb ell. I això, segons fonts pròximes, li provoca una barreja de vergonya, ràbia i por.
L'edat no perdona Joan Carles I
En els seus cercles més propers ja es comenta que perd records recents, que de vegades repeteix converses o confon dades bàsiques. També que viu amb una percepció distorsionada del passat. No reconeix del tot els seus errors. Tampoc no accepta amb facilitat el que està passant al seu voltant.
Als seus 87 anys, l'exmonarca enfronta problemes greus de mobilitat. Fa anys que arrossega una artrosi severa que li ha deixat la cama esquerra immòbil. Tot just camina sense ajuda. Encara que hauria d'utilitzar cadira de rodes, es resisteix. Prefereix mantenir el bastó i l'aparença. No vol que se li vegi com una persona dependent o vençuda.
La família també està preocupada. Les infantes Elena i Cristina han començat a mobilitzar-se. Volen que Felip VI intervingui. De fet, la seva filla gran ha viatjat amb ell a Portugal. Allà, a Cascais i Estoril, han visitat diverses propietats. S'espera que aquest estiu pugui instal·lar-se allà definitivament.
L'estat cognitiu de Joan Carles I és preocupant
Però el que més inquieta en Zarzuela no és només la salut. És la possibilitat que, en un dels seus lapsus, reveli informació compromesa. Joan Carles I parla més del compte. Per això, segons va explicar el periodista Diego Arrabal, s'han intervingut les seves trucades. L'objectiu és evitar que algun comentari inoportú faci malbé la imatge de la Corona.
El 2021 ja es va publicar que patia una "lleu incapacitat cognitiva". Des d'aleshores, la situació hauria empitjorat. Ja no distingeix amb claredat entre el que va passar i el que creu que va passar. Té dificultats per valorar els seus propis actes. Es justifica, es victimitza i continua sense assumir que les seves decisions el van portar a l'autoexili.
El rei emèrit no vol que el públic vegi aquesta versió de si mateix. Per això ha pres mesures. Vol silenci al seu voltant. I ha exigit que el seu personal guardi secret absolut sobre el seu dia a dia. Ningú no ha d'explicar que la memòria li falla.