El Joan Carles de Borbó que va baixar dijous d'un jet privat a l'aeroport de Peinador a Vigo no semblava el poderós rei multimilionari i pare de les drets i llibertat democràtiques a Espanya, no. El subjecte no era més que un fugat solitari i envellit, castigat pel pas del temps i per la seva infame trajectòria, ara ben coneguda. Solitud, sí, perquè ni el seguici de guardaespatlles, ni la presència de la filla Elena ni dels amics Pedro Campos i senyora, l'astròloga antiindepe brasilera Cristina Franze, ni tampoc la rebuda dels incondicionals de la unitat d'Espanya poden amagar aquesta realitat. Com tampoc la vergonya que se sent veient-lo de cap de setmana a Sanxenxo com si tal cosa. Alguns ho diuen amb la veu molt alta, d'altres amb la boca petita i fins i tot hi ha qui calla, però s'està mossegant tant la llengua que acabaran malament. Però està passant, majestat. El van enganyar quan li deien "torni, que tothom el vol aquí". Va a ser que no.
En quant a la seva salut, el seu aspecte i les sensacions que transmet, tampoc hi ha sorpresa. Té 85 anys amb molta tralla i un currículum d'operacions i lesions importants. Es belluga amb dificultats, el bastó és poca cosa quan intenta anar d'un costat a l'altre. Sempre necessita d'un o un parell de braços que col·laborin en l'operació, i els seus acompanyants estan molt pendents d'evitar ensurts o caigudes. La majoria de vegades tenen èxit, però Joan Carles és molt culo inquieto. Li encanta l'acció i el xou. Si fins i tot ha pujat al Bribón i ha navegat! Els escortes patint tota l'estona a terra, tu. El perill: '¡Hombre al agua!'. No ha estat així, sortosament.
El moviment de les onades marines podria semblar l'escenari menys favorable per allunyar l'emèrit dels riscos d'accidents, però s'equivoquen. És a terra ferma on el perill augmenta. Hi ha petits moviments sísmics que alteren la verticalitat borbònica i que només sent ell, és clar. Per això és un rei. Un rei de les nates. L'historial de Joan Carles és extens, besant el terra o menjant-se arbres. I com que portava dos anys fugit a Abu Dhabi, en la seva reaparició havia d'actualitzar l'àlbum.
De moment, i abans que torni a veure's les cares amb el fill Felip i la dona Sofía a Zarzuela, on no descartem ball de bastons, comptabilitzem dos accidents. El primer quan abandonava el club de vela el divendres al migdia. Podria passar desapercebut, però el vam veure en directe a TV3. Havia de muntar en el cotxe de Campos, va deixar el bastó, un saltet cap enrere i, pam, cop al cap contra la porta. El clàssic calbot. Sort que no porta corona, li hagués fet un bony.
Pots veure el calbot aquí (2h i 09 minuts):
Més aparatosa i perillosa va ser, però, la situació que va viure al poliesportiu de Pontevedra on seguia el partit del seu net Pablo Urdangarin, jugador del Barça 'B'. Ja hem parlat de les abraçades entre el jove culer i el veterà merengón, i de la sospita sobre si és malastruc per al club blaugrana. També dels problemes que va tenir per arribar a la seva localitat per l'estructura de les graderies i la seva manca de flexibilitat. Havíem dit que fins i tot havia patit una caiguda, però les imatges, misteriosament, no les trobàvem disponibles. I mira que allò estava ple de gent i també de paparazzi, però vaja. Finalment Telecinco ha ensenyat el document: acaba el partit, el Borbó vol baixar per abraçar en Pablo, rellisca amb el coixí sobre el que descansava el cul i adeu. Desapareix de la imatge, caient afortunadament assegut sobre el nivell inferior de la grada. Va anar de poc. El seu seguici, patint. La gent al pavelló cridava "que se ha caído, que se ha caído". Fent moviola:
Clica a la foto amb Pablo Urdangarín per veure el vídeo de la nata:
Joan Carles, un home de tradicions. La del seu cognom i la dels seus accidents.