Durant els estius a Mallorca, el iot Fortuna es va convertir en un dels escenaris més habituals de la vida de Joan Carles I. En aquest vaixell, el llavors rei gaudia de jornades de navegació, dinars i reunions amb el seu cercle de confiança. Entre els assistents habituals hi havia Pedro Salas, un dels seus amics més propers, que ajudava a organitzar les sortides al mar. L'objectiu d'aquestes travessies era, segons s'explica, allunyar-se de la costa per gaudir de més intimitat i evitar les mirades de curiosos o fotògrafs.
En aquestes mateixes dates, la reina Sofia es trobava a l'illa i en algunes ocasions rebia informació sobre la ubicació exacta del iot. Aquests avisos li permetien desplaçar-se a la seva pròpia embarcació, una llanxa anomenada 'Somni', juntament amb les seves escortes, amb la intenció de presentar-se de manera inesperada en el Fortuna. L'escena, descrita en diferents relats, donava peu a situacions tenses en alta mar.
L'escena que es descriu
Segons aquestes narracions, quan algú alertava Joan Carles I de la imminent arribada de la reina, el rei reaccionava amb rapidesa. El testimoni que circula assenyala que, en aquells moments, demanava que la dona que l'acompanyava abandonés el vaixell per evitar una trobada incòmoda. La manera de fer-ho, tal com s'ha explicat, era directa: la persona era foragitada al mar des de la coberta del Fortuna.
Una vegada que això passava, entrava en escena la Guàrdia Civil. Les versions d'aquella etapa apunten que els agents, que normalment tenien prohibit apropar-se al iot, intervenien en aquestes situacions concretes per rescatar de l'aigua els qui havien saltat –o havien estat llançades– al mar. D'aquesta manera, l'arribada de la reina Sofia es produïa sense que a bord quedessin testimonis indesitjats de l'escena.
Els estius del Fortuna
Aquestes descripcions situen els fets en un context d'estius intensos a Mallorca, quan el rei alternava actes oficials, sortides públiques i trobades privades al mar. El Fortuna, símbol de l'estil de vida del monarca en aquells anys, servia de refugi, lloc de lleure i, en alguns moments, escenari d'aquestes situacions cridaneres en les quals tot semblava desenvolupar-se amb una coordinació molt mesurada: avís, reacció immediata, salt a l'aigua i rescat.
Cinc dècades després d'aquelles imatges del rei navegant per aigües balears, aquest capítol continua explicant-se com a part de la història d'aquell vaixell i de la vida de l'emèrit. Els relats descriuen amb detall una dinàmica que involucrava la reina Sofia, al cercle proper del rei i a la Guàrdia Civil, que acabava participant de forma inesperada en aquelles jornades d'estiu. Un episodi que, encara avui, continua sent recordat quan es parla del Fortuna i dels estius del rei a Mallorca.