L'estat de salut del rei emèrit Joan Carles I ha tornat a ser motiu de preocupació. En els últims mesos, el seu deteriorament físic ha avançat de forma significativa, sobretot respecte a la seva mobilitat. Les malalties que arrossega des de fa anys s'han intensificat, i els especialistes que l'atenen ja han advertit que la seva situació actual és irreversible.
El principal problema es troba en les seves articulacions. Les lesions acumulades al llarg dels anys, sumades a diverses intervencions quirúrgiques, han provocat un desgast greu, especialment a malucs, genolls i columna. Aquesta condició ha limitat de manera progressiva la seva capacitat per desplaçar-se sense ajuda, fins al punt de què ja depèn amb freqüència d'una cadira de rodes per moure's dins de la seva residència.
Durant molt temps, el rei emèrit va evitar mostrar-se en públic en aquestes condicions. Malgrat les dificultats, intentava mantenir certa autonomia utilitzant bastons o amb l'assistència de persones properes. Tanmateix, en l'actualitat, la seva dependència d'ajuts externs és permanent, i ha hagut d'adaptar completament el seu entorn per poder mantenir una rutina bàsica. En la seva residència habitual s'han dut a terme reformes per facilitar la seva mobilitat, incloent-hi rampes, accessos més amplis i mobiliari adaptat.
Una etapa que recorda a la de la seva mare
Més enllà de l'impacte físic, aquesta situació també ha tingut un efecte important a escala emocional. Joan Carles I és plenament conscient que la seva capacitat per desplaçar-se s'ha reduït dràsticament i que les possibilitats de recuperació són mínimes. Aquest nou escenari li recorda, de forma inevitable, el procés que va viure la seva mare, María de les Mercedes, qui va passar els seus últims anys en cadira de rodes per problemes similars. Aquesta comparació, encara que dolorosa, ha marcat en part la seva reacció davant del diagnòstic actual.
El seu entorn més proper està al corrent de la situació i ha començat a organitzar una assistència més constant, tant mèdicament com personal. Encara que l'emèrit continua comptant amb certa independència dins de la seva residència, cada vegada necessita més suport per a les activitats diàries. També s'ha limitat notablement la seva agenda de viatges i les seves aparicions públiques, que han passat a ser pràcticament inexistents.
Malgrat el panorama, Joan Carles I manté contacte freqüent amb la seva família, que continua atenta a la seva evolució. Encara que les visites són esporàdiques, especialment per part d'alguns dels seus fills, existeix una comunicació constant i s'estan avaluant diferents maneres de reforçar el seu benestar en aquesta etapa de la seva vida.
En definitiva, el rei emèrit enfronta una etapa de salut complexa, marcada per la pèrdua de mobilitat i la necessitat d'adaptar-se a una nova realitat física. Encara que no existeix risc vital immediat, l'avenç de les seves malalties obliga a replantejar el seu dia a dia i a assumir que la seva qualitat de vida dependrà, en gran part, del suport que rebi i de l'entorn que l'acompanyi.