Joan Carles I està fart que se'l menyspreï. Ell considera que ha estat un monarca molt important per a Espanya, especialment en el procés de la transició; tanmateix, ha acabat marxant per la porta del darrere. Les seves polèmiques li han costat un preu molt alt. El 2014, Felip VI el va obligar a abdicar com a únic remei per salvar la institució. El 2020 va arribar la gran humiliació pública, li va demanar que marxés d'Espanya, un exili, la pitjor vergonya per a un rei. Es va instal·lar a Abu Dhabi on té grans amics. Tanmateix, encara que compta amb totes les comoditats del món, se sent molt sol. El marit de la reina Sofia ha demanat de tornar en moltes ocasions, però mai no ha rebut llum verda. Sembla que l'actual monarca té clar que el seu pare morirà fora d'Espanya, però té tot preparat perquè això no sigui un escàndol. Ell no vol que passi, per això s'ha atrevit a enfrontar-se al seu fill i a la institució.
Joan Carles I té molta por de morir completament sola
Hi ha un motiu de pes perquè Joan Carles I actuï d'aquesta forma, i és que ell sempre s'ha sentit un ésser superior i poderós, ha pogut controlar totes les situacions, però hi ha una cosa que els diners no poden comprar, i això són les malalties i la mort. L'emèrit té por de morir, i sap que aquell dia cada vegada està més a prop. Ja són 87 anys i arrossega molts problemes de salut, especialment de mobilitat. Tal com l'han comunicat els metges passarà els seus dies en una cadira de rodes. Els tractaments en medicina regenerativa a què se sotmet ja no funcionen perquè la seva artrosi està molt avançada.
L'artrosi és una malaltia reumàtica que afecta milions de persones a tot el món, caracteritzada pel deteriorament progressiu del cartílag en les articulacions. Joan Carles I té un dolor molt fort al tren inferior. La seva cama esquerra està pràcticament immòbil. Presenta una gran rigidesa. Ha estat intervingut en més d'una desena d'ocasions del maluc i els genolls, sense gaire èxit.
Joan Carles I té molta por d'acabar en cadira de rodes, a milers de quilòmetres del seu país i completament sola. A sobre morir sense ningú de la seva família i amb el cos repatriat. Sembla que a Felip VI aquesta situació no li fa pena i no pensa canviar les seves intencions. Abans que res s'ha de preservar el seu regnat i garantir el futur de la seva filla. Els seus pares li van ensenyar que la corona estava per damunt de tot.
L'emèrit intenta portar tot aquest assumpte amb la discreció més gran possible perquè tampoc no vol que les persones s'apiadin d'ell pel seu estat de salut. Ell sempre s'ha caracteritzat per ser un home fort.
