Jaime Peñafiel és un dels cronistes reials més famosos i el periodista de capçalera de Joan Carles de Borbó. També el seu aliat i escuder més lleial, la defensa que fa de l'emèrit és aferrissada. Ara té 90 anys i la seva presència mediàtica ha minvat notablement, però quan té la més mínima oportunitat, torna a la càrrega. Joan Carles és el millor, Felip un mal fill, Letícia no és ni reina ni ná. Aquests són els seus principis i d'aquí no el traurem. Com a advocat del diable, en Jaime fa una feina excelsa, tot i que ineficaç. Especialment perquè el seu ídol té els peus de fang, i la seva cobdícia (entre d'altres característiques) ha enterrat la seva reputació. El Borbó està acabadíssim, i l'únic culpable és ell. Peñafiel només és el missatger, queda dispensat.
Ara bé, sempre va bé parar atenció a les confessions del periodista sobre la figura de Joan Carles, s'aprenen moltes coses. I un bon exemple és el que acaba de fer en un programa residual, estrany, brevíssim i ignot de Mediaset: 'Duele porque importa'. El presenta Joaquín Prat, dura 10 minuts i el trobaran a la plataforma digital del grup audiovisual. El convidat de la tercera entrega és l'esmentat cronista, que recordava la seva tragèdia personal amb la mort per sobredosi de la seva filla amb 21 anys. Un fet que el va marcar i en el que la Casa Reial també va tenir alguna cosa a veure. Va marcar un abans i un després amb la reina Sofía, a la que en Jaime mai no ha perdonat que només li enviés una carta de condol. I prou.
La conversa privada i tafanera de Joan Carles i Jaime Peñafiel: volia saber el seu sou
Deixant aquests drames a banda, Peñafiel fa un apunt molt significatiu sobre el seu amic, descrivint a la perfecció al personatge. Un home cegat per la cobdícia, pels diners, també per l'enveja. Explica en Jaime que quan va fitxar per la revista '¡Hola!', l'any 1966, el llavors príncep Joan Carles el va trucar per telèfon. El va convidar a Zarzuela i Peñafiel, innocent, va volar fins allà carregant la seva gravadora gegantina. Quan el Borbó el va veure amb l'aparell va al·lucinar: això no era una entrevista, era una conversa privada i molt tafanera. Què volia el futur rei? Saber quant li pagaven en la seva nova feina. Peñafiel no revela la quantitat, però si la resposta de Joan Carles i el seu plany.
Joan Carles envejós: el plany pel que li pagava Franco
"Es triste", li etzibà el príncep. "A mí solo me dan 75.000 pesetas para todo, para comer, para salir, para la peluquería de mi mujer". Joan Carles ressentit amb Franco, se sentia un empleat malament pagat. Si algú vol saber a quant equival aquell sou del dictador, hem fet càlculs: 14.000€. Sembla poc, però pensin una cosa: no fotia res i tenia la casa pagada, entre d'altres coses. Potser això explica el seu comportament, com haver amassat una fortuna obscena mentre ocupava el tron. Una quantitat astronòmica que alguns xifren en 2.000 milions d'euros, i que ara, com a nou resident fiscal a Abu Dhabi, podrà començar a aflorar novament, lluny de les urpes del fisco espanyol.
El pitjor de tot: Joan Carles és un envejós. En comptes d'alegrar-se pel seu amic, li va dir "es triste". Aquest és el Borbó.