El mes d'agost ja és història. Acabem d'encetar el mes de setembre i tothom va agafant posicions pel que vindrà, si és que no estava prou clara la posició de tothom. A la família reial també. Començant pel rei Felip VI, que amb el seu silenci sobre l'exhumació del cadàver de Franco ha deixat clar que no pensa moure un dit per criticar algú amb qui sempre s'ha associat els borbons.

rei felip adormit 2  GTRES

GTRES

I continuant amb Marichalar. Però no Álvaro, sinó Jaime. Estem acostumats a que l'ovella negra de la família, el bocamoll per excel·lència sigui l'aventurer  i no l'ex cunyat del rei. Tan bon punt Álvaro de Marichalar publica tuits incendiaris criticant els independentistes catalans, com munta shows a manifestacions unionistes, com omple Catalunya de pancartes en contra de la trama del 3%, com se'n va a l'ONU a denunciar els mossos que "el van segrestar i torturar", segons diu ell.

alvaro de marichalar gtres

GTRES

Fins ara, qui es mostrava més distant sobre la qüestió catalana era el seu germà. L'ex marit de la infanta Elena, des que es va separar d'ella, s'ha mostrat més prudent i normalment no bada boca embolicant el seu silenci en les pashmines que tant li agraden i acostuma a portar. Però En Blau ha pogut saber el què en pensa sobre el conflicte entre Espanya i Catalunya. Potser no obre la boca, però quan deixa anar el dit a watsapp, es queda a gust. El tema que l'ha fet sortir de la cova ha estat l'"Espanya ens roba", frase que a ell l'indigna sobremanera. I per il·lustrar-ho, l'ex duc de Lugo tira de la seva hemeroteca personal i fa una lliçó d'Història Breu de Catalunya en forma de missatges. 

Jaime de Marichalar funeral  GTRES

GTRES

Jaime de Marichalar ha escrit una tesi personal i interessada dels darrers 300 anys d'història a Catalunya, en uns missatges que ha aconseguit en exclusiva aquest diari. Aquests missatges han estat enviats a amics amb els que participa en un grup de WhatsApp, la gran majoria de la capital d'Espanya. En Blau ha aconseguit aquests missatges directament d'un dels membres d'aquest grup de WhatsApp. Uns missatges on se'n va cap al 1714, quan Barcelona "era un pueblo de 37mil habitantes y Madrid de 120mil. Cataluña era una de las regiones más pobres de España", cosa que ell atribueix al comerç d'Indias que monopolitzava els ports de l'antic regne de Castella.

1marichalar wats

Els següents missatges ja contenen la primera fina ironia de Marichalar, al referir-se al "denostado Borbón" que va canviar el destí de les mercaderies del port de Barcelona i va fer pujar Catalunya "como la espuma". Gràcies a què? Segons ell, perquè "el denostado Borbón puso el comercio de esclavos, desde África hasta las Indias, en manos de la burguesía catalana en régimen de monopolio. Los ingentes beneficios de este vil comercio sirvieron para montar la incipiente industria téxtil catalana".

2marichalar wats

3marichalar wats

Continua el panegíric sobre "el denostado borbón", que "protegió a la incipiente y poco competitiva industria téxtil catalana aplicando unos aranceles aduaneros exorbitantes a los paños ingleses y flamencos". Segons l'ex duc, unes teles van enriquir Catalunya i van empobrir Castella. Tela la que té ell amb la seva lectura esbiaixada dels fets, que també arriba a la guerra civil, quan Franco va invertir diners de l'Institut Nacional d'Indústria a Cataluña, "con la factoría Seat a la cabeza".

4marichalar wats

5marichalar wats

Una mesura que va significar "el despegue económico de Cataluña cuando el resto de España siguió en la miseria". A Marichalar el sulfura la qüestió econòmica. La seva trajectòria ja indica a les clares que ell es mou per diners i que quant més a prop estigui de la gallina dels ous d'or, millor. D'aquí la cirereta del pastís, quan li surt tota la bilis acumulada després dels 300 anys als que ha fet repàs, i deixa anar el que veritablement pensa dels catalans: "Así que cuando escucho o leo a los catetos catalanistas decir '¡España les roba!', me entran ganas de correrlos a boinazos".

6marichalar wats

Jaime de Marichalar s'ha destapat. S'ha tret la màscara de moderat. I la boina amb la que aniria donant plantofades després de les seves lliçons d'història. Ja ho deien en època franquista, que "la letra, con sangre entra".