En la vida dels fills de la infanta Cristina, hi ha una figura que, sense tenir un rol oficial ni portar el mateix cognom, ha estat sempre present. Es tracta de Nicolás Murga, una persona discreta, reservada i molt propera a la família, que amb el temps s'ha convertit en un autèntic pilar tant per a Cristina com per als seus quatre fills: Juan, Pablo, Miguel i Irene.
Des de fa anys, Murga ha estat implicat en el dia a dia de la família Urdangarin, no només com a col·laborador proper de la infanta, sinó també com una figura constant i de confiança per als joves. La seva presència ha estat habitual en moments importants, tant personals com familiars, i molts en l'entorn ho descriuen com una espècie de "segon pare", especialment després de la separació de Cristina i la marxa definitiva d'Iñaki Urdangarin de la vida familiar.
Una figura clau a l'ombra
Al llarg del temps, Murga ha demostrat una implicació que va molt més enllà de la cortesia o el deure. Ha acompanyat els fills de Cristina en gestions quotidianes, viatges, decisions educatives i moments de transició. Sempre sense protagonisme, ha actuat com algú que coneix profundament a la família, que entén els seus ritmes i que ha sabut estar sense envair. Aquesta combinació de proximitat i discreció ha fet que la seva presència es percebi com una cosa natural, gairebé imprescindible.
El vincle amb els quatre joves ha crescut de forma constant. Encara que cada un ha pres el seu propi camí —Juan centrat en els seus estudis internacionals, Pablo construint una carrera en l'esport, i els menors encara en plena etapa educativa—, Nicolás ha estat una figura de referència comuna per a tothom. Un rostre familiar que ha aportat estabilitat, equilibri i confiança en moments d'exposició i canvi.
Per a la infanta Cristina, el seu suport també ha estat fonamental. En un entorn complex, amb la pressió mediàtica constant i la necessitat de protegir els seus fills del focus públic, comptar amb algú de màxima confiança i disponible ha marcat la diferència. Més enllà del professional, Murga ha estat present també en l'emocional, convertint-se en una espècie de bastó invisible sobre el qual la família ha pogut recolzar-se.
En un món on les relacions personals en entorns institucionals solen estar condicionades per les aparences, el rol de Nicolás Murga s'ha mantingut ferm i autèntic. No fa falta cap títol ni vincle legal per entendre el seu paper en aquesta història: per als fills de la infanta, ha estat un referent, un guia i un suport. Un segon pare.