Els Premis Princesa d'Astúries 2025 van deixar imatges plenes d'emoció, discursos solemnes i gestos simbòlics. Però, entre tanta brillantor i protocol, una absència va pesar més que qualsevol presència: la d'Irene de Grècia, coneguda afectuosament com la tia Pecu. El seu delicat estat de salut i el seu deteriorament visible han commogut profundament la família reial espanyola i, sobretot, la seva germana, la reina Sofia, que viu amb una angoixa constant.
La tia Pecu ha estat durant dècades una figura entranyable a l'entorn de la Zarzuela. Sempre discreta, amable, propera. Però les últimes informacions sobre el seu estat físic i mental glaçen la sang. La seva última aparició pública en cadira de rodes, amb una expressió perduda i un cos visiblement fràgil, va impactar els qui la van veure. L'Alzheimer que pateix des de fa més de dos anys avança sense fre, consumint a poc a poc una dona que abans irradiava serenitat i dolçor.
La reina Sofia no pot amagar la seva tristesa per l'estat de la seva germana Irene
Durant la gala al Teatre Campoamor, la reina Sofia no va aconseguir amagar la seva preocupació. Era allà, però la seva ment no. Les càmeres van captar el seu rostre seriós, la mirada perduda, l'emoció continguda. “No està per a celebracions”, comentaven alguns assistents. I era cert. El seu cor, més que a Oviedo, era a Madrid, al costat de la seva germana malalta, atesa les 24 hores pel personal mèdic de Zarzuela.
Sofia ha decidit dedicar-li tot el temps possible. Aquest estiu fins i tot va voler renunciar a Marivent per quedar-se al seu costat. No volia sol, ni actes socials, ni aparicions públiques. Només estar amb Irene. Al final, el seu fill Felip VI la va convèncer, però el seu viatge va ser fugaç. A penes 24 hores per a la recepció oficial.
Molts van preguntar per ella, però les notícies no eren esperançadores
Els assistents als premis van notar aquella tristesa silenciosa. Molts es van acostar a la reina per preguntar per la seva germana. Li van oferir paraules d'afecte, ànims, consol. Però el gest de Sofia ho deia tot. La seva veu, normalment pausada i amable, sonava trenada. L'absència d'Irene es va sentir com una presència invisible que gelava la sang de qui preguntava en saber que les notícies no eren esperançadores.
Sofia intenta mantenir una façana de normalitat. Tot i això, el deteriorament de la tia Pecu és un cop emocional que la té sumida en una gran preocupació. Cada any, la seva absència en els actes oficials pesa més. Abans, era habitual veure-la a Oviedo, somrient, saludant discretament els assistents. Avui, la seva cadira buida simbolitza un silenci dolorós. Un silenci que Sofia porta per dins.