Des del seu naixement, la vida de la infanta Elena va estar marcada per les expectatives i limitacions que imposa una família reial. Com a primogènita dels llavors prínceps Joan Carles I i Sofia, la seva arribada no va ser rebuda amb l'alegria esperada. En un entorn on tot girava entorn d'assegurar la successió al tron, el fet que el primer fill fos un nen va ser considerat poc menys que una decepció per part del rei emèrit.
Aquell començament fred i sense afecte va marcar profundament el seu desenvolupament emocional. Ja en la infantesa, els professors del centre educatiu al qual assistia van detectar senyals preocupants en el seu comportament. La infanta Elena mostrava una dificultat clara per concentrar-se, incapacitat en habilitats socials i una gran inseguretat personal. Encara que mai no es va emetre un diagnòstic oficial, a l'escola van alertar la família reial que la nena presentava problemes d'adaptació i una baixa autoestima que podrien derivar en conseqüències serioses si no es tractaven a temps.
La infanta Elena no se sentia important
Tanmateix, en lloc de rebre suport emocional especialitzat, Elena va ser educada per ocultar les seves vulnerabilitats i comportar-se com el que representava: una Borbó. En altres paraules, per veure, sentir i callar. Un gerro. El seu somni de ser ballarina mai no va ser pres seriosament. Al seu lloc, se li van imposar activitats extraescolars que no buscaven fomentar el seu talent, sinó simplement mantenir-la ocupada i allunyada del focus d'atenció. La prioritat no era el seu benestar, sinó la seva imatge pública.
Amb el pas dels anys, Elena es va convertir en una jove submisa, poc espontània, que no podia expressar les seves veritables emocions. La pressió per complir un rol la va portar a casar-se amb Jaime de Marichalar, un aristòcrata aprovat per l'entorn real, però que va imposar sobre ella una nova sèrie de restriccions. Fins i tot la seva manera de vestir estava subjecta a les preferències del seu espòs.
Tractament per recuperar l'autoestima
Durant aquell matrimoni, les seves amistats es van anar allunyant a poc a poc. Elena es trobava cada vegada més aïllada, obligada a assistir a esdeveniments socials amb un somriure forçat mentre la seva vida personal marxava pel vàter.
Només després del divorci, la infanta Elena va començar un procés terapèutic per reconstruir la seva autoestima. Avui dia, encara que continua sent una figura institucional, Elena ha après a viure amb menys por del judici públic. Ha aconseguit retrobar-se amb si mateixa després d'anys d'opressió.