Si la monarquia és imatge la Corona espanyola té un greu problema. Joan Carles exiliat per corrupte, Sofia plorant als actes oficials per un mal envellir, Cristina exiliada a Suïssa per evitar pagar impostos a Espanya, Letícia i Felip operant-se de cirurgia estètica compulsivament. Això només ho salva Elionor. Queda la menys fotogènica de la família, la infanta Elena. Sempre envoltada de toreros, banderes espanyoles i cavalls. Divorciada d'un altre home amb mala imatge, Jaime de Marichalar i amb dos fills amb caspa a l'ADN. A Elena, com a filla gran de Joan Carles, li hauria tocat ser la reina però l'emèrit la va trair obligant els pares constituents a imposar els homes sobre les dones en la successió a la Corona perquè Elena "no estava capacitada intel·lectualment" per regnar. Treballa a una asseguradora. La seva cara tampoc no queda bé a les monedes d'euro. A Elena tot li importa poc i ha tornat a Sanxenxo per acompanyar el pare de regates i mentre camina pel pantalà trenca la primera norma no escrita dels royals: no es menja en públic. Elena es menja un plàtan davant de tots els paparazzi. La foto fa un flac favor a la monarquia:
EN Blau fa 7 anys que segueix totes les imatges dels Borbons i és gairebé impossible tenir una foto de Felip o Letícia ingerint menjar. Saben que quedaran malament i ho eviten, com tampoc no badallen ni fan ganyotes en públic. La Corona és sobrietat, impavidesa, solemnitat i no hi ha res menys solemne que pelar un plàtan caminant i menjar-lo directament amb mitja pela posada. Elena estava afamada perquè sostenia dos plàtans un a cada mà.
Pilar Eyre va regalar als seus lectors un perfil d'Elena de Borbó, per emmarcar: "La pobre Elena, el patito feo de la familia, la torpe, la que siempre iba atrasada en el colegio, a la que tienen que poner profesores particulares hasta que al final la llevan a un centro menos exigente. En su adolescencia tuvo que acudir a una psicóloga argentina y la acompañaba el jefe de la Casa, Sabino Fernández Campo, porque nadie se ocupaba mucho de ella. Heredaba los trajes de su madre casi sin retoques, y presentaba un aspecto tan ñoño que el propio padre le comentaba con preocupación a su mujer: “Oye, por qué no la vistes de otra manera, ¡no la vamos a casar nunca!”. Però es va casar amb Marichalar:
Elena de Borbó als cavalls, GTRES
Jaime de Marichalar, de botigues, GTRES
Marichalar, que prefereix les botigues de luxe a educar els seus fills. Eyre: "Al pobre Jaime de Marichalar nunca lo tragaron en la familia. Cuando ya había tenido el ictus, la pareja había pasado por situaciones terribles en Nueva York y ambos eran profundamente desgraciados". El detall final és que el matrimoni no té la nul·litat eclesiàstica: "Delante de los ojos de Dios, Elena sigue casada con Jaime, lo que le impide, dada su acendrado catolicismo, tener relaciones con otro hombre". En públic menja plàtans de dos en dos, un a cada mà. Serà que passa gana.