La infanta Elena mai no s'ha rendit. Ni quan el cas Nóos va destrossar la seva germana, ni quan l'ombra de la corrupció va perseguir el seu pare fins a empènyer-lo a un exili humiliant a Abu Dhabi. La primogènita dels reis emèrits ha demostrat ser, abans que res, lleial. I en aquesta lleialtat ha trobat un propòsit: no permetre que Joan Carles I visqui els seus últims anys lluny d'Espanya, aïllat en un desert de luxe i silenci.
En els últims dos mesos, Elena ha travessat la frontera amb Portugal fins a catorze vegades. Els seus viatges, discrets i gairebé clandestins, l'han portat a recórrer mansions i finques situades al país veí. Totes amb un denominador comú: estar adaptades a l'edat i a la fràgil mobilitat del monarca, que ja depèn de la cadira de rodes per al seu dia a dia. L'estratègia és clara: instal·lar a l'emèrit el més a prop possible d'Espanya, però sense tornar del tot, lluny de la pressió mediàtica i política que continua pesant sobre ell.
Felip VI es rendeix i Joan Carles I abandona Abu Dhabi
No és un secret que la infanta Elena sempre ha admirat el seu pare. Per a ella, Joan Carles I és el rei que va portar la democràcia, l'home que va sostenir la corona en moments decisius, més enllà dels escàndols i deutes personals. Per això, quan la resta de la família sembla mirar cap a un altre costat, ella actua. Sap que el temps juga en contra i que cada dia a Abu Dhabi és un dia perdut.
Mentre Felip VI manté la distància institucional i Letícia evita qualsevol contacte directe amb l'emèrit, Elena es multiplica. Ha estat ella que ha pressionat, negociat i preparat la logística d'una tornada encoberta. No busca titulars ni reconeixements. Busca, simplement, que el seu pare pugui tornar a sentir l'aire atlàntic, que pugui acomiadar-se de la vida a prop del seu país i de la seva història.
Elena de Borbó viu amb la urgència del rellotge biològic del seu pare. El que per a d'altres és política, per a ella és amor filial. I en aquesta batalla silenciosa, és l'única que continua al front, lluitant per tornar-li a Joan Carles alguna cosa d'aquella dignitat perduda.
