Juan, Pablo, Miguel i Irene han decidit enterrar rancors amb el seu pare, Iñaki Urdangarin. Aquestes últimes festes nadalenques han estat les primeres en les quals tota la família va tornar a coincidir després de l'inici de la seva separació de la infanta Cristina. A la taula també es va asseure Ainhoa Armentia, la parella d'Iñaki des de fa tres anys. Encara que no tots es van sentir igual de còmodes, cadascú va fer l'esforç d'acceptar la seva presència. No s'ha d'oblidar que fins fa poc existia un acord legal que impedia qualsevol contacte entre ella i els fills. Va ser aquest estiu, després de firmar oficialment el divorci amb la filla de Joan Carles I, quan Iñaki va presentar a Ainhoa els seus quatre fills, un a un.
No tots mantenen la mateixa proximitat amb ell. Juan, per exemple, sempre ha estat del seu costat, recolzant les decisions del seu pare fins i tot en els moments més durs. Durant un temps, va arribar a responsabilitzar tant Felip VI com el senyor Joan Carles de la situació que va travessar la seva família. La infanta Cristina amb prou feines va haver de retre comptes judicials, mentre que Urdangarin va carregar amb les conseqüències i va acabar a la presó, la qual cosa va suposar el cop més dur de la seva vida.
Malgrat estar reclòs, la seva estada va estar marcada per certes comoditats: gimnàs, piscina, biblioteca, televisió, un telèfon mòbil i fins i tot un llit ampli. No obstant això, l'aïllament va pesar molt més que qualsevol privilegi. Passava els dies en un mòdul apartat, sense contacte amb altres internes, el que, segons persones del seu entorn, va deixar seqüeles profundes en la seva salut mental. Avui dia asseguren que pateix un trastorn psicològic greu derivat d'aquells anys de tancament.
Iñaki Urdangarin no és la mateixa persona des que va sortir de presó
Aquell temps li va allunyar tant de Cristina com de la seva mare Claire i dels seus propis fills. La solitud, la rutina i la notorietat pública van complicar encara més el seu procés de reinserció. El fet d'haver estat un personatge conegut el va mantenir sota un escrutini constant, la qual cosa li va impedir de recuperar una vida normal. D'acord amb la periodista Silvia Taulés, va passar de ser un home dinàmic i amb gran seguretat personal a algú vulnerable, amb signes de confusió i inestabilitat. Familiars i amics propers coincideixen que ja no és el mateix: ho defineixen com un home "trencat".
La presó no només el va canviar en l'emocional, també en l'espiritual. En aquella etapa va desenvolupar una obsessió amb la religió, dedicant hores a llegir textos religiosos i aferrant-se una fe intensa que va desconcertar als seus. La seva relació amb els mitjans també és diferent: aquell Iñaki relaxat i confiat ha donat pas a una persona ansiosa, desitjosa d'acabar com més aviat millor qualsevol trobada amb periodistes. El carisma i la fortalesa d'antany semblen haver quedat enrere.