La infanta Cristina, farta d'Iñaki Urdangarin: destapa l'autèntic motiu del divorci

Les memòries escrites de pròpia mà per Iñaki Urdangarin demostren un cop més que els millors llibres biogràfics són els no autoritzats, els que escriu un tercer no per encàrrec sinó investigant la vida del protagonista. Els pitjors llibres són les autobiografies. L'autor hi explica el que vol d'ell mateix, amaga la majoria d'aspectes interessants i sempre s'indulta a ell mateix, reconeixent un parell d'errors i au, a impremta. En el cas de la monarquia els llibres escrits per encàrrec són un nyap. La millor biografia de la reina Sofia la va escriure Pilar Eyre, revelant les infidelitats del marit, i la biografia recent de Joan Carles a càrrec de la seva amiga especial Laurence Debray és un pamflet. El llibre d'Iñaki, Todo lo vivido, era molt esperat tractant-se del primer escrit per un dels expulsats de Casa Reial. Els periodistes de monarquia saben que els que revelen les interioritats de la Corona són els expulsats, els que ja no hi són. Jaime de Marichalar sembla un espectre mentre Jaime del Burgo ha quedat silenciat i mai publicarà el seu llibre sobre Letícia. Quedava l'exmarit de Cristina. El llibre és decebedor, no revela res. Iñaki passa més comptes contra el Tribunal Suprem que contra l'emèrit.

De tots els capítols del llibre un dels indispensables és el que aborda el divorci amb la infanta Cristina. És un dels pocs moments en què el lector espera que Iñaki explicarà la veritat. Però Iñaki també menteix i ofereix una versió edulcorada de la causa del divorci: la presó. Iñaki sosté que el pas per Brieva, els mil dies privat de llibertat, va ser el que va acabar amb el seu matrimoni. La infanta Cristina veient aquestes entrevistes i llegint el llibre treu foc pels queixals. Aquesta versió dona a entendre que Iñaki no va rebre comprensió ni escalf en sortir de la garjola i que la fredor amb què el va rebre la seva família i la seva dona el van apartar d'ella. Cristina vol que se sàpiga la veritat: l'autèntic motiu del divorci és que Iñaki li va ser infidel. Va compaginar una dona i una amant, Ainhoa Armentia. I el divorci es va precipitar quan les banyes es van fer públiques a una portada de Lecturas. 

Aquestes dues portades, la del llibre i la de Lecturas, són les dues cares de la moneda, la falsa i l'autèntica. Iñaki intenta salvar la cara fent creure que la relació amb Ainhoa Armentia és conseqüència de la ruptura amb Cristina i en realitat és la causa de la ruptura. Pilar Eyre, que va tenir accés directe a la infanta, ho explica molt clar: "Cuando avisan a Cristina de la portada de Lecturas no se lo terminaba de creer. Le parecía tan imposible que no se convenció de que había fotos de Iñaki con otra mujer, es decir, que tenía una amante, hasta que no lo vio con sus propios ojos. Ella no tenía ni idea. Aquello fue devastador, una bomba, una puñalada. Fue horrible. Si no hubiera sido por estas fotografías, a lo mejor habría continuado con esta relación paralela. En ese momento, las había simultaneado a las dos". Iñaki està fent emprenyar la infanta Cristina. Mal negoci, és qui li passa cada mes una pensió de molts zeros.