A Ginebra, la vida de Cristina de Borbó transcorre en silenci. Però no és el silenci de la calma, sinó el d'una ferida que mai no ha acabat de tancar. Des de fa quatre anys, la infanta viu sota tractament mèdic per controlar una crisi emocional que, lluny de millorar, s'ha intensificat.
Tot va començar quan, sent a Suïssa, va arribar el cop que canviaria la seva vida. Iñaki Urdangarin, el seu marit durant més de dues dècades, ja no era només un record incòmode d'un passat judicial turbulent. Ara era el protagonista d'una traïció pública. No va ser un rumor ni un murmuri: va ser una portada. Una fotografia que mostrava a Iñaki de la mà d'una altra dona, Ainhoa Armentia, passejant com si res. La humiliació no va ser només íntima. Va ser col·lectiva. Nacional.
Les fotos d'Iñaki Urdangarin amb Ainhoa Armentia van ser un cop massa dur
En aquell moment, Cristina no només va perdre un company. Va perdre també la imatge d'estabilitat que havia protegit durant anys, fins i tot a costa d'allunyar-se del nucli oficial de la Casa Reial. La seva aposta havia estat total. I la jugada li va sortir cara.
El divorci no va arribar de pressa. Hi va haver negociacions tenses, silencis incòmodes i un orgull ferit que es resistia a donar facilitats a l'home que havia destrossat el seu món. Mentrestant, ell semblava avançar sense mirar enrere, construint una nova vida amb una altra dona. I ella... continuava portant la seva aliança de casament en públic, com si no pogués tallar l'últim fil que els unia. Al cap i a la fi, comparteixen l'únic que per a Cristina continua sent sagrat: els seus quatre fills.
El problema no era només emocional. Segons persones del seu entorn, l'impacte va derivar en crisi d'ansietat, insomni i episodis depressius. Els metges van recomanar tractament i un seguiment proper. La medicació es va convertir en part de la seva rutina. L'objectiu: estabilitzar el seu ànim i evitar que el desgast psicològic anés a més.
La infanta Cristina, en mans de professionals per superar el moment més dur de la seva vida
Però les recaigudes han estat inevitables. Cada aparició pública d'Urdangarin i Ainhoa reobre la ferida. Les fotos d'ells amb els seus fills per Nadal, o els viatges romàntics a llocs carregats de significat per a Cristina, com Palma de Mallorca, han estat detonants. Un dels episodis més delicats es va produir un Sant Valentí, quan es va assabentar que Iñaki havia portat la seva nova parella a l'illa. Aquella notícia la va desestabilitzar tant que va alarmar fins i tot la seva família més propera.
Els seus fills li han suggerit canvis radicals: mudar-se a Barcelona, on viu Pablo, o fins i tot instal·lar-se al Regne Unit per començar de zero. Cristina ho pensa, però la seva vida a Ginebra és una barreja de refugi i presó. El consell dels professionals és clar: evitar qualsevol exposició que la confronti amb el seu passat. Però ella continua mirant titulars. Continua buscant.
Avui, la infanta apareix en comptades ocasions, sempre intentant projectar enteresa. La realitat és que lluita cada dia contra un dolor invisible. Un dolor que va començar en una portada i que, quatre anys després, continua marcant cada pas que fa.