La infanta Cristina passa un moment de transició tan íntim com inevitable. Des que va esclatar el cas Nóos i va posar rumb a Ginebra, aquell refugi s'ha buidat. Ja no hi ha nens rondant per passadissos: els seus quatre fills ja van volar del niu i cap no és a Suïssa. Avui, viuen en una casa àmplia i lluminosa, però sense vida familiar.
Va fer una inversió emocional i material en Barcelona: el 2024 va adquirir un pis a Pedralbes, i les reformes, confiades a una constructora de prestigi, avancen xino-xano. El mateix Pablo, el seu fill instal·lat a Catalunya, supervisa obres, fa caure parets i revisa cada detall. Potser aviat serà ell qui habiti aquest habitatge familiar. L'immoble, adquirit per uns dos milions d'euros, representa més que maons i arquitectes: és el símbol d'una nova etapa, callada i conscient.
Paradoxalment, el seu refugi a Ginebra continua regint la seva vida fiscal: mentre romangui allà, un hipotètic llegat del rei emèrit Joan Carles I podria eximir-se de passar per Hisenda. Però la lògica emocional pesa cada vegada més. Els silencis de Suïssa contrasten davant del dolor en Zarzuela, on la salut d'Irene de Grècia, la seva tia i figura gairebé maternal, es deteriora, sumint en profunda tristesa la seva mare, la reina Sofia.
La infanta Cristina planeja instal·lar-se a Barcelona pròximament a causa de la salut dels seus progenitors
A l'estiu de 2025, l'absència d'Irene i Sofia a Mallorca va posar fi a una tradició familiar i va encendre les alarmes. Cristina viatja amb molta freqüència a Madrid per estar al costat d'ambdues, especialment en aquest tràngol delicat i emocionalment carregat.
Als seus 60 anys, la infanta porta un camí de discreció, resiliència i reinvenció. Des de la seva absolució en el cas Nóos el 2017, manté un perfil baix, compromesa amb la Fundació La Caixa i l'Agakan Development Network, mentre construeix una vida laboral i personal entre Ginebra i Barcelona. Encara que amics i cronistes consideren que no retornarà oficialment a Espanya mentre el seu pare no torni, aquesta dualitat geogràfica es difumina amb cada viatge i cada reforma, i amb cada visita urgent a la Zarzuela.
Cristina no fuig del passat ni de la premsa; reapareix amb una serenitat forjada en anys de controvèrsia. Madrid, Barcelona, Suïssa... el seu mapa emocional es desplega ara entre deure, afecte familiar i el desig de tornar a casa.
