Després del seu sonat divorci amb la infanta Cristina en els primers mesos de 2024, Iñaki Urdangarin semblava haver-se retirat discretament de l'escena pública. Allunyat de l'escàndol del cas Nóos, dels seus anys a la presó i del llinatge Borbó, l'exduc de Palma va reaparèixer recentment per declarar, en una entrevista amb La Vanguardia, que la seva vida actual és "rutinària, ordenada i senzilla". Tanmateix, les xifres que manegen fonts properes a Zarzuela expliquen una història molt diferent.
D'acord amb el periodista Juan Luis Galiacho, la realitat financera d'Iñaki dista molt de la imatge pública que projecta. Lluny de travessar problemes econòmics, gaudiria d'un patrimoni ocult que supera els dos milions d'euros protegits en bancs suïssos. Però això no és tot: també percebria una generosa pensió mensual de 25.000 euros, una xifra molt distant dels modestos 5.000 euros que declara oficialment davant d'Hisenda.
"Fes-te el pobre": la discreta ordre de la Casa Reial
Segons fonts confidencials vinculades a la Família Reial, aquesta opulència s'ha de mantenir sota estricta discreció. No per modèstia, sinó com a part d'una estratègia acuradament planificada. Es diu que tant la infanta Cristina com el rei emèrit Joan Carles I han pressionat Urdangarin perquè no exhibeixi una vida de luxes i que adopti una actitud de "fer-se el pobre", evitant així aixecar sospites sobre els acords econòmics després de la seva separació.
El motiu és clar: evitar una nova crisi que posi en perill l'estabilitat institucional. La imatge pública d'Iñaki ha de ser la d'un home penedit, humil i amb recursos limitats. Mentrestant, les transferències opaques flueixen lluny del radar del fisc espanyol, protegint tant Urdangarin com el pacte no oficial segellat a l'ombra.
Iñaki Urdangarin i el preu del silenci: els secrets de Joan Carles I
El que molts ignoren és que Iñaki ha sabut jugar les seves cartes amb intel·ligència quirúrgica. Durant el seu pas per presó, l'exjugador d'handbol hauria redactat unes memòries privades en les quals revela amb detall els racons més tèrbols de la Casa Reial, incloent les relacions internacionals del rei emèrit i possibles maniobres financeres qüestionables.
Aquests escrits, dels quals diverses editorials van arribar a tenir coneixement, es van convertir en la seva assegurança de vida. Fonts pròximes asseguren que Zarzuela va entrar en pànic al saber de l'existència d'aquests documents, i aquest temor hauria facilitat un generós acord econòmic amb Iñaki, que va renunciar a la seva publicació a canvi d'una jubilació d'or.
Un estil de vida "modest" que amaga luxes ben calculats
Amb la relació d'Iñaki i Ainhoa Armentia consolidada i la separació amb Cristina consumada, va arribar el moment de fer pinya. Va ser llavors quan Urdangarin —segons versions no oficials— va exigir garanties econòmiques contundents per mantenir el silenci. I tant el rei Joan Carles com la seva filla van accedir sense titubejar. Així que, mentre davant de la premsa Iñaki presumeix de viure de manera modesta, en privat no es priva de comoditats, mantenint un nivell de vida incompatible amb el que declara oficialment.
La situació, a ulls de l'Agència Tributària, és perfectament legal: Iñaki Urdangarin només declara 5.000 euros mensuals. I la resta, simplement, "no hi ha" en el pla fiscal. Els diners es mouen per canals blindats, impossibles de rastrejar sense una investigació a fons que, fins al moment, cap organisme oficial no sembla disposat a iniciar. Així, el silenci i la discreció s'han convertit en la millor moneda de canvi. I mentrestant, Iñaki gaudeix dels privilegis d'un nou-ric, sense que el seu entorn ni el públic arribin a veure les xifres reals del seu patrimoni.
L'herència enverinada de Joan Carles I: una paga vitalícia per evitar escàndols?
La situació financera de l'exduc de Palma té una altra cara encara més inquietant. Segons fonts de l'entorn de Joan Carles I, l'emèrit hauria acordat que, després de la seva mort, la infanta Cristina assumirà la responsabilitat de continuar pagant el seu exmarit, a tall de pensió silenciosa. Un acord que no només revela la magnitud del pacte, sinó també el temor persistent a què els secrets surtin a la llum.
La por d'una autobiografia explosiva, d'entrevistes reveladores o de filtracions estratègiques ha fet que Iñaki Urdangarin es converteixi, paradoxalment, en una figura intocable dins del cercle real. Un exconvicte, sí, però també un home amb prou informació com per posar en perill la institució monàrquica, provocant un dany irreparable a la seva imatge.