La història d'Irene Urdangarin és molt més complexa del que sembla des de fora. Oficialment, el seu pare és Iñaki Urdangarin, l'home que durant anys va ser part de la Casa Reial espanyola i marit de la infanta Cristina. Però en la vida d'Irene hi ha una altra figura masculina que, sense portar aquest títol biològic, ha exercit com un veritable pare a l'ombra.
Pablo, Miguel i, sobretot, Juan, van patir a les seves pròpies carns les conseqüències que els seus pares estiguessin involucrats en el cas Nóos. Insults pel carrer, bullying en l'escola... En aquell temps Irene era més petita i va ser bastant aliena a tot. Del que no va poder fugir, tanmateix, va ser del viscut amb la ruptura matrimonial entre Cristina i Iñaki.
Irene Urdangarin, molt afectada amb la ruptura dels seus pares
Aquell episodi va ser un autèntic terratrèmol en l'entorn familiar. Irene, que va passar bona part de la seva adolescència a Suïssa al costat de la seva mare, va viure en primera persona l'ensorrament d'aquesta llar. L'escàndol de la relació d'Urdangarin amb Ainhoa Armentia no només va acabar amb el matrimoni, sinó també amb la confiança d'Irene cap al seu pare. Des d'aleshores, el vincle amb ell va quedar ferit.
Enmig d'aquest dolor, Juan va emergir com a referent. Es va convertir en el suport més sòlid de la benjamina de la família. Amb la seva expeiència en conflictes familiars, Juan va saber oferir a la seva germana l'estabilitat que necessitava. Més que un germà, es va transformar en aquest guia protector que va ser al seu costat en els moments més durs. Irene va trobar en ell el que havia perdut amb Iñaki: algú que l'escoltés, la comprengués i, sobretot, que li mostrés un camí quan ella no ho veia clar. Un segon pare.
Les conseqüències del divorci no van tardar a reflectir-se en la vida acadèmica d'Irene. El seu pas pel batxillerat va ser complicat i els dubtes la van acompanyar quan va voler entrar en l'EHL Hospitality Business School de Lausanne. Finalment, va optar per prendre un any sabàtic i marxar de voluntariat a Cambodja. Aquesta experiència va ser un punt d'inflexió. I no va ser casualitat: la idea havia nascut d'una recomanació directa de Juan, que la va animar a mirar més enllà del soroll mediàtic i a centrar-se en ella mateixa.
Irene Urdangarin no acaba de trobar el rumb
La tornada a Europa tampoc no va resultar senzilla. Irene es va traslladar a Oxford el setembre de 2024, amb la intenció de reprendre els seus estudis. Però la motivació no va acompanyar. No va aconseguir superar el curs com esperava, i en més d'una ocasió va plantejar deixar-lo. De nou, Juan va ser el seu refugi. Ell representava la veu serena, el consell ferm i l'espatlla propera. En definitiva, aquest altre "pare" que omplia un buit emocional.
Mentrestant, Iñaki intentava recompondre els ponts. Però les condicions d'Irene eren clares: podia veure'l, sí, però mai en companyia d'Ainhoa Armentia. La ferida continua oberta i acceptar la parella del seu pare resulta impossible. Ni els esforços de Cristina ni les paraules d'Iñaki no hhan aconseguit suavitzar aquest rebuig. Irene necessitava (i necessita) marcar límits per protegir-se i per protegir la seva mare.