Pablo Urdangarin ha fet el que semblava impossible: canviar el relat al voltant del seu cognom. A les pistes d'handbol ja no és "el fill de", ni el net de reis. És el jugador que decideix partits, que arrossega el públic i que s'ha guanyat titulars pel seu talent i no per la seva família. Als 24 anys, la seva carrera apunta cap amunt.
Tanmateix, hi ha un mur invisible. No arriba la trucada més esperada: la de la selecció absoluta. Els mèrits esportius hi són. La seva projecció també. Però el nom de Pablo Urdangarin no apareix en les llistes. I entre el silenci, algunes sospites.
Una mà negra podria estar frenant la progressió de Pablo Urdangarin
En els cercles de l'handbol circula una teoria: algú està frenant el seu ascens. No pel que fa en la pista, sinó pel que representa fora d'ella. Una mà negra. I cada vegada es parla més que aquesta mà podria ser dins de la seva pròpia família.
El cognom Urdangarin encara genera incomoditat. El seu pes històric és massa gran. Encara que Pablo mai no s'hagi vist implicat en res tèrbol, encara que hagi triat un camí net i discret, cada gol seu reviu records del passat. I allà és on sorgeixen els dos sospitosos.
Felip VI i Letícia, en el punt de mira
El primer és Felip VI. El rei, que ha treballat durant anys per allunyar la monarquia de qualsevol ombra, veuria en l'ascens esportiu de Pablo una amenaça a aquesta estratègia de perfil baix. Un Urdangarin convertit en ídol nacional obligaria la Zarzuela a obrir-li les portes, a posar en fotos, a reconèixer públicament un cognom que es va intentar enterrar.
La segona sospitosa és la reina Letícia. Coneguda per la seva obsessió per la imatge i el control del relat públic, no veuria amb bons ulls que un membre indirecte de la família reial es convertís en símbol d'èxit i neteja mediàtica. El contrast amb els errors del passat seria massa evident.
De moment, Pablo es manté al marge. Viu en silenci aquesta batalla que no és seva. Entrena, competeix i brilla en cada partit amb el BM Granollers. Evita polèmiques, no fa declaracions i segueix endavant com si res no passés. Però el seu entorn sap que la frustració existeix. Ell vol estar amb els Hispans, lluitar per medalles i representar Espanya en un gran campionat.