Iñaki Urdangarin és basc i viu a Vitòria però viatja sovint a Barcelona, la seva segona casa, i s'instal·la al primer pis d'una finca de veïns del barri de Pedralbes on resideix ara per ara Pablo Urdangarin, a l'espera que acabin la reforma del pis de luxe que la infanta s'està fent a l'Avinguda Pedralbes prop de la Creu. Urdangarin aleshores haurà de buscar-se hotel però ara dorm a casa de Pablo i Johanna Zott. De nit surt de sopar amb amics. El seu entorn és sobretot els companys del Barça d'handbol, aquell mític dream team que ho guanyava tot de la mà de l'entrenador Valero Rivera i el president Núñez. Ara Valero ha estat designat president d'honor de la secció i Iñaki ha volat a Barcelona per celebrar-ho amb un sopar al barri de Galvany, al carrer Ganduxer prop de la Diagonal, al restaurant Via Veneto, un habitual de Joan Laporta. Aquesta és la foto que penja Enric Masip:

509828504 18510815503030391 8940067289266947546 n
Urdangarin a Via Veneto, Ig
505421028 18510815494030391 4654877894714789494 n
Urdangarin, Masip i Rivera sopant, Ig
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Enric Masip (@enricmasip5)

Urdangarin apareix amb mites del Barça com l'homenatjat, el míster Valero Rivera, Carlos Ortega, Tomas Svenson, Xavier O'Callaghan, Andrei Xepkin, Joan Marin o el mític preparador físic dels equips de Cruyff Paco Seirulo. El text de Masip és d'un amic, que no va cola rUrdangarin a l'organigrama del club però el va acollir perquè fes una estada com a coach emocioal d'esportistes d'elit. I va fitxar Pablo pel segon equip, tot i que no era prou bo pel primer equip i ara és al Granollers. No es pot dir que Masip endollés els Urdangarin. La samarreta d'Iñaki segueix penjada del Palau. Masip: "Trobada del Dream Team per celebrar el nomenament de Valero Rivera com a President d’Honor de la secció d’Handbol del nostre Barça. Moltes Felicitats Valero pel nomenament i per ajuntar als “teus” jugadors i staff al costat teu. Un sopar a Via Veneto que ens va portar a reviure als millors anys esportius de la nostra història. Valero es va emocionar i va dir que el seu llegat és sobretot veure com molts de nosaltres estem a llocs rellevants del Club. Per nosaltres ha estat un model de vida, un model d'exigència, un model de disciplina, un model d’èxit gràcies al caràcter guanyador de molts de nosaltres que al servei de l’equip va crear una màquina de competir i per descomptat de guanyar. Un orgull haver format part del millor equip de Club de la història del Handbol".

Dream team Enric Masip Ig
Dream team Enric Masip Ig

Enric Masip, mà dreta de Laporta, devia pagar el compte amb la tarjeta del Barça. La foto s'ho val, orgull de club. Urdangarin a Barcelona com a casa.  Ja va confessar fa pocs dies a La Vanguardia que se sent molt català. Va rebre el diari de Godó a un hotel de la ciutat i va deixar dit: "Tras salir de prisión me afinqué en Vitoria, por el tercer grado, porque tenía que tener un trabajo y fue un punto de arranque. Me lo tomé como una ciudad que es muy confortable para mí, conocida porque pasé unos años de mi infancia allí. He vivido 40 años en Catalunya, he tenido cuatro hijos en Catalunya y la mayor parte de mis amigos y mi familia están en Catalunya. Hacer el corredor entre Vitoria y Barcelona me es familiar, algo normal. Valoro especialmente que el Barça nunca haya descolgado del Palau Blaugrana mi camiseta con el dorsal 7. Lo valoro, claro que sí, porque los distintos presidentes han recibido presiones y no es fácil, en un momento donde la marea es tan negativa, aguantar el pulso. Esa camiseta está ahí por unos logros deportivos, por unos hechos de un equipo que fue magnífico”.

Iñaki Urdangarin / Instagram
Iñaki Urdangarin / Instagram

Urdangarin ja parlava d'aquests sopars: "Yo cuando vengo de Vitoria entro por Sant Joan Despí y me paro ahí. Para mí es tan natural pasar a saludarles y seguir viéndome con los que siguen estando, con Xavi O’Callaghan, con Antonio Carlos Ortega, con Enric Masip, con Tomas Svensson…están los de mi quinta. Son como una segunda familia. Porque el deporte tiene una conexión que no tiene otra cosa. Lo que vives es tan intenso durante esos años que te acompaña toda la vida. Que con 57 años estemos con cenas del dream team del balonmano pues está muy bien. Eso sí, ya no juego partidos de veteranos. Como dirían en Catalunya ‘ens faríem mal, és millor anar a sopar (risas)’”. Úniques paraules en català de la conversa.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!