Mònaco, aquest diminut però enlluernador principat en la Riviera francesa, no només brilla pel seu glamur, sinó també pels escàndols que esclaten entre les parets del Palau Grimaldi. Al cor d'un dels conflictes més enverinats de la reialesa europea es troben Charlène de Mònaco i Carolina de Mònaco, dues dones unides per la família però separades per una tensió que sembla anar més enllà de simples frecs protocolaris.
El casament del príncep Albert II amb Charlène Wittstock, celebrada amb pompa i pompa l'1 de juliol de 2011, es va convertir en l'escenari perfecte perquè una rivalitat latent es fes visible davant dels ulls del món. Durant el banquet nupcial, la mare de Charlène va ser ubicada al seient d'honor, relegant a Carolina —la germana del príncep i ex primera dama no oficial— a un segon pla. Un menyspreu simbòlic que va deixar clar que el poder a Mònaco estava canviant de mans.
El gest que va canviar la dinàmica en la família Grimaldi
Lluny de ser un simple error d'organització, el moviment va ser interpretat com una declaració de guerra palatina. Françoise Dumas, l'encarregada de protocol de l'esdeveniment, va prendre una decisió que va trencar amb la tradició dinàstica: afavorir una plebea per sobre d'una princesa de sang real. La humiliació va ser tal que Carolina va preferir apartar-se i asseure's juntament amb mandataris estrangers, evidenciant el seu descontentament amb un gest silenciós però eloqüent.
Des d'aleshores, la tensió entre Charlène i Carolina ha anat en augment, alimentada per una combinació explosiva de gelosia, rivalitat pel protagonisme i diferències irreconciliables quant a com s'ha de gestionar la imatge pública del Principat. La mare d'Andrea Casiraghi, figura central de la monarquia durant anys, no sembla disposada a cedir espai a una cunyada que, segons els pròxims, mai no va aconseguir adaptar-se del tot al rígid món de la reialesa.
Dues princeses, un sol tron: la batalla pel rol de primera dama
Encara que Carolina mai no ha fet declaracions públiques sobre la seva relació amb Charlène, les seves absències en esdeveniments organitzats per la princesa consort han estat tan notòries com l'animadversió visible a cada foto compartida. Fonts properes al Palau asseguren que ambdues dones no només eviten saludar-se en actes oficials, sinó que fins i tot demanen de ser ubicades en extrems oposats del saló per evitar qualsevol contacte visual. Per la seva part, Charlène, lluny de mostrar-se submisa davant del llinatge Grimaldi, ha llançat dards verinosos en entrevistes, descrivint Mònaco com un "niu de taurons i escurçons". Una frase que molts interpreten com una referència directa a la seva cunyada, la princesa Carolina.
La tensió entre les princeses no es limita al protocol ni a les aparicions públiques. La criança dels bessons reals, Jacques i Gabriella, també ha estat motiu de fricció. La premsa no ha dubtat a especular sobre la influència de Carolina en la vida dels petits hereus, sobretot quan la princesa consort desapareix durant llargs períodes per motius de salut o personals.
Per a molts, es tracta d'un intent subtil de prendre el control de la formació dels futurs sobirans. Mònaco viu avui una calma tensa, mentre el príncep Albert II lluita per mantenir la imatge d'unitat familiar. Però les esquerdes internes a la casa Grimaldi són cada vegada més evidents. El que va començar com una omissió protocol·lària en un casament, s'ha transformat en una guerra freda que amenaça amb fracturar l'estabilitat simbòlica del tron.