La salut de Joan Carles I empitjora per moments. Als seus 87 anys, el que fos rei d'Espanya durant gairebé quatre dècades passa una etapa marcada per un progressiu deteriorament físic i mental. Encara que des de Zarzuela no es parla de l'assumpte, com si no existís l'exmonarca o no passés res, el cert és que l'estat de l'emèrit es troba en un punt crític que ja no es pot dissimular. Froilán fins i tot ha donat la veu d'alarma al seu propi pare, Jaime de Marichalar.
Des que es va traslladar a Abu Dhabi, Froilán ha estat testimoni directe de la transformació del seu avi. Passa llargues temporades amb ell, i és qui ha vist més de prop l'evolució dels seus problemes cognitius. En una conversa privada amb el seu pare, el jove li hauria confirmat el que molts temien, que l'avi comença a perdre la memòria.
El rei emèrit Joan Carles I oblida noms i records
L'emèrit, que en la seva joventut presumia d'una memòria privilegiada, ha començat a mostrar llacunes preocupants: confon noms, oblida converses recents i no reconeix persones amb qui ha compartit dècades. Aquest deteriorament cognitiu ha generat una gran inquietud, no tant per la seva salut, sinó pel risc que digui una cosa comprometedora en alguna conversa.
De fet, hi ha fonts que afirmen que el seu telèfon ha estat intervingut per evitar filtracions o declaracions involuntàries que puguin afectar la imatge pública de la monarquia. La precaució és màxima: qualsevol paraula mal dita per Joan Carles I podria desencadenar un nou escàndol.
Froilán ha estat testimoni en primera persona del deteriorament de l'emèrit
La cosa, tanmateix, no es queda en la ment. El deteriorament físic de Joan Carles I també és evident. Als dolors crònics a maluc i cames, se sumen problemes de mobilitat que l'obliguen a desplaçar-se en cadira de rodes, recorrent ocasionalment al bastó. Les seves residències a Abu Dhabi han hagut de ser adaptades amb rampes i baranes, un detall més que demostra que ja no pot espavilar-se amb autonomia. En aquest sentit, es diu que els problemes físics són els que estarien minvant la seva ment. Se sent sol i sap que ja està en la recta final de la seva vida.
Sigui com sigui, Froilán, testimoni de primera mà, ho confirma. Tal i com li ha traslladat al seu pare, la situació és seriosa i no té marxa enrere. Els metges que el tracten també són clars: no hi ha possibilitat de recuperació, i sotmetre'l a intervencions quirúrgiques seria extremadament arriscat. Tot es limita a tractaments pal·liatius que busquen alleujar el dolor sense poder aturar l'avanç del deteriorament.