La imatge del rei Felip VI és, en públic, la d'un líder serè i ferm. Sempre correcte. Tanmateix, darrere del protocol, s'amaga una lluita personal que ha mantingut en silenci durant anys. Des de la seva joventut, el monarca ha conviscut amb un trastorn compulsiu que ha deixat empremtes visibles. No és una cosa nova.
N'hi ha prou amb observar les seves mans a moltes fotos oficials: embenats discrets, postures rígides, o els dits amagats a les butxaques. Un senyal que ha passat desapercebuda per a molts, però que alguns coneixen bé. Es tracta d'onicofàgia. Un comportament que va més enllà de mossegar-se les ungles. És una acció impulsiva, repetitiva, difícil de controlar. En els casos més greus, com el seu, provoca ferides, sagnies i fins i tot infeccions. No és un simple mal hàbit. És una resposta a l'estrès, una manera nociva de canalitzar la tensió. I en el seu cas, l'estrès és constant.
Felip pateix un problema crònic des de fa dècades
Fonts properes a Zarzuela asseguren que els episodis empitjoren quan la pressió institucional augmenta. Crisis polítiques, compromisos d'alt nivell, moments delicats per a la monarquia o problemes en la família. Tot afecta i es reflecteix, primer, a les seves mans.
Aquest problema no ha passat inadvertit en el seu entorn més proper. Especialment per a la reina Letícia. Perfeccionista, atenta al detall, la consort no ha tolerat bé la situació. Al principi, va intentar gestionar-ho amb paciència. Però amb el temps, la preocupació es va tornar incomoditat. Fins i tot rebuig. Per a Letícia, no era només un tema estètic. Era una qüestió d'imatge pública, salut i higiene. Les mans del cap de l'Estat han de transmetre seguretat, no repulsió.
I això no és tot. Alguns especialistes han apuntat que els efectes del trastorn podrien haver afectat també la seva dentadura. Petits desgastos, fractures i alteracions a la mossegada han estat atribuïts a anys de tensió acumulada.
Felip VI aconsegueix controlar el problema
Davant d'aquesta realitat, la reina ha pressionat. Durant anys va insistir en la necessitat de buscar ajuda. Sessions privades amb psicòlegs, tècniques de relaxació i suport especialitzat. Però el rei, reservat per naturalesa, no veia el problema amb la mateixa urgència.
En els últims mesos, tanmateix, alguna cosa ha canviat. Les aparicions públiques del rei ja no mostren senyals de deteriorament. Les seves mans lluen netes, sense ferides. L'onicofàgia, almenys en aparença, ha desaparegut. Els experts en la monarquia creuen que això és un indici clar que el monarca ha accedit finalment a rebre tractament.