El rei d'Espanya, Felip VI, ha visitat aquest dimecres 18 d'octubre dos museus de Barcelona i no ha pogut passar més desapercebut. Ni una manifestació a l'estret carrer Montcada, seu del Museu Picasso, ni a Montjuïc on va passejar per la Fundació Miró. Felip no s'ha caracteritzat mai ni pel seu amor a Catalunya ni pel seu amor a l'art. No és un expert en cap de les dues matèries, ni li agraden especialment. Però quan visita l'hostil Catalunya res millor que refugiar-se on hi ha poca gent: un museu entre setmana. En aquesta etapa post 1-O Felip ha visitat el Museu Dalí, el Monestir de Poblet o un poble de La Selva, evitant els catalans. Ara que el suflé ha baixat, torna a Barcelona i ningú se n'assabenta, només Miquel Iceta i Jaume Collboni.
Felip ve a inaugurar una expo espectacular perquè combina els dos noms més potents de la pintura del s. XX: "Picasso-Miró" que es van conèixer a Barcelona l'any 1917. Els seus dos museus barcelonins interactuen en un projecte conjunt i únic. Felip, des del cotxe blindat, ha passejat de Ciutat Vella a Sants-Montjuïc saludant comissaris, polítics, conservadors i el net de Miró: Joan Punyet. L'obra de Miró i de Picasso és fàcilment reconeixible veient qualsevol pintura i el cap de l'Estat es feia l'interessat en molts quadres fins que s'ha quedat saturat.
Quan el rei ha entrat a la Miró devia estar tan ebri d'art que ha confós un finestral amb una obra d'art. Només entrar s'ha quedat mirant fixament un marc, però no el d'una pintura sinó d'una finestra. Es creia que era un Miró i no: eren les cortines blanques que tapen els grans finestrals que aporten llum natural a les sales i que donen a un pati interior on no hi ha res més que un arbre i gespa.
La cara de Felip mirant per la finestra com si fos un Miró és un poema. El poema es podria titular Oda a l'analfabetisme artístic.
Felip i la pintura dels mestres catalans
Felip i Letícia amb un Tàpies, Casa reial
Fa anys durant una altra visita pictòrica, el monarca ja va donar mostres de perplexitat davant una expo de mestres catalans de l'art. L'única pintura davant la qual Felip s'aturava i assenyalava amb el dit. Un Tàpies amb els colors de Catalunya i la ce trencada que el mestre català acostumava a fer servir. El monarca sembla pensar "¿Ce rota? Típico de esos catalanes. La ce, antes roja que rota".