Estefania de Mònaco ha estat sempre una figura de gran importància en les activitats del principat. Amb el seu caràcter proper i el seu compromís amb causes socials, ha sabut guanyar-se l'afecte i respecte tant de la família reial com de la ciutadania. La seva participació en actes oficials i el seu compromís amb diverses causes la van consolidar com un pilar fonamental en la vida pública del petit estat. Recentment, Estefania de Mònaco va prendre una decisió que en va sorprendre molts: anunciar la seva jubilació. La notícia, que va arribar de manera inesperada, va generar enrenou, especialment perquè sempre ha estat una membre actiu en la família. Amb tot el suport d'Albert II, que ha expressat públicament el seu suport, ella va decidir fer un pas al costat en les seves funcions oficials.

En una entrevista amb la revista Point de Vue, la germana de Carolina de Mònaco va explicar els seus motius amb sinceritat i determinació. "Ja no el veig sentit a parlar de mi. Això mai no ha estat el meu. Tinc 60 anys, sento que he donat prou i, sobretot, he dit tot el que havia de dir", va afirmar. Per si arribés a quedar algun dubte de les seves intencions, va dir: "a partir d'ara aspiro a alguna cosa més. És hora de jubilar-me, m'ho mereixo". Tanmateix, també va deixar en clar que, encara que es retira de certes activitats, no s'allunyarà per complet, deixant oberta la porta a continuar participant en causes solidàries que li són properes.

Així va ser la nova aparició d'Estefania de Mònaco

Com a prova de la seva promesa de dedicar-li temps a temes urgents, el seu últim moviment va demostrar que el seu compromís amb les causes socials continua ferm, reflectint la seva dedicació més enllà dels rols oficials. En dies recents, Estefania es va presentar en un esdeveniment dedicat a la lluita contra la sida, acompanyada de la seva família. La imatge va ser emotiva i plena de significat: al costat del seu germà, el príncep Albert, i els seus fills, va lluir radiant i en bona companyia. La reunió va incloure també Camille Gottlieb, la parella de Louis Ducruet. Encara que Pauline Ducruet se'n va absentar perquè tenia altres compromisos professionals.

La premsa i els assistents van ser testimonis que es va formar un sòlid llaç familiar. En aquest acte, la royal va donar un discurs d'agraïment, va entaular converses amb els participants, es va fer fotografies, es va mostrar accessible i, sobretot, va deixar una impressió d'unitat i fortalesa. Els Grimaldi, vestits en peces en blanc i negre, van transmetre elegància, sobrietat i compromís total. La seva presència en aquesta congregació tan especial va ser un gest de gran valor, demostrant que, encara que es retiri de certs rols oficials, la seva influència i suport en temes solidaris romanen ferms.

Aquesta tornada a l'escena pública, en un moment tan significatiu, reforça la idea que Estefania de Mònaco continua sent una peça clau a l'entramat familiar i social del principat. La seva decisió de jubilar-se no significa un allunyament absolut, sinó una reafirmació del seu desig de dedicar més temps al que realment li importa, sense perdre la seva essència i dedicació amb els altres.