Després d'anys de silenci i de perfil baix, Iñaki Urdangarin va decidir reinventar-se. L'exduc de Palma va apostar per una nova aventura empresarial. Va crear una consultora enfocada en el coaching personal, corporatiu i esportiu. La va batejar amb un nom que buscava transmetre modernitat i superació: Bevolutive. Però la realitat ha estat molt diferent a la somiada.
El mercat l'ha rebut amb rebuig. Nombroses companyies han tancat les portes abans si més no d'escoltar la seva proposta. El motiu és evident: el seu cognom continua sent un llast difícil de digerir. Associar una marca a Urdangarin és, per a molts, un risc innecessari. L'ombra del cas Nóos encara pesa massa.
El cognom Urdangarin continua pesant massa a Iñaki
Durant els anys a la presó, l'exjugador d'handbol es va preparar a consciència. Va estudiar, es va formar, va buscar eines que li permetessin construir un futur allunyat de la polèmica. En el seu discurs actual parla de superació, d'aprendre dels errors i convertir-los en motor de canvi. Són missatges potents, però xoquen amb la memòria col·lectiva d'una societat que l'associa directament amb corrupció i privilegis.
La credibilitat és un valor intangible, però crucial al món empresarial. I això és el que Urdangarin no aconsegueix transmetre. La seva oferta pot ser professional, fins i tot atractiva, però el simple fet de lligar el nom d'una companyia a la seva figura suposa un cost reputacional que pocs estan disposats a assumir. Per a les empreses, la reputació és més important que qualsevol promesa de lideratge o motivació.
En el plànol familiar, la situació és diferent. La infanta Cristina li ha mostrat supor, el mateix que els seus fills. En el seu entorn més proper veuen el projecte com una segona oportunitat, una manera de refer la seva vida després de la caiguda pública. Tanmateix, fora d'aquest cercle de confiança la realitat és molt més freda. Les negatives s'acumulen, i l'estancament es fa cada vegada més evident.
Ningú no confia en Iñaki Urdangarin
A això se suma un element inquietant. En el cercle d'Urdangarin circula la sospita que existeix una mà negra que frena qualsevol intent de progressar. Alguns apunten a la mateixa Casa Reial, interessada que el seu nom no torni a guanyar protagonisme mediàtic. Una estratègia de silenci que, segons creuen, també estaria afectant el futur esportiu de Pablo Urdangarin, peça clau en el BM Granollers, però oblidat per la Selecció Espanyola.
El resultat és un escenari complex. Urdangarin vol vendre superació i aprenentatge, però el mercat només percep desconfiança. Vol mostrar un model de negoci modern i net, però el que rep és rebuig. La seva empresa, que va néixer amb l'ambició de ser un pont cap a la normalitat, s'ha convertit en el reflex d'un cognom que encara genera desconfiança.