Iñaki Urdangarin, exduc de Palma i exmarit de la infanta Cristina, figura novament en el centre de l'atenció pública, aquesta vegada per la seva actual activitat empresarial. Segons diverses informacions, la companyia que ha constituït recentment tindria com a objecte serveis d'assessorament i coaching, però el seu funcionament real genera interrogants.
L'empresa, registrada a nom d'Urdangarin, no comptaria en l'actualitat amb una cartera de clients significativa ni amb marques de rellevància que recolzin els seus serveis. L'absència de contractes visibles alimenta la percepció que el negoci podria tenir com a principal finalitat justificar ingressos que permetin mantenir un nivell de vida elevat. Aquest context s'agreuja per la reticència de moltes firmes a associar la seva imatge amb la d'Urdangarin, a causa de l'impacte mediàtic i judicial del seu passat.
En el pla personal, s'assenyala que tant la infanta Cristina com el rei emèrit Joan Carles I haurien contribuït de forma indirecta a sostenir econòmicament l'exduc. Tanmateix, el fet que Urdangarin aparegui sense una activitat professional clara hauria portat a la necessitat de formalitzar una estructura empresarial que, almenys de forma aparent, el situï com a treballador actiu i generador d'ingressos.
Un negoci sota observació i un passat mediàtic
El llançament de l'empresa s'ha presentat públicament com una iniciativa vinculada a l'experiència professional i personal d'Urdangarin, amb l'objectiu d'oferir formació i assessorament a particulars i organitzacions. Tanmateix, l'escàs moviment comercial registrat fins al moment i la falta de clients identificables han reforçat la idea que la seva principal utilitat és projectar una imatge d'activitat laboral.
El passat judicial d'Urdangarin, marcat per la seva implicació en el cas Nóos, continua sent un factor determinant en la forma en què és percebut. Malgrat haver complert condemna i haver recuperat la llibertat, la seva reputació continua condicionant les seves possibilitats d'accedir a col·laboracions o contractes amb empreses de primer nivell. Això explicaria, en part, les dificultats per trobar marques que facin costat als seus serveis.
En l'entorn de l'exduc s'insisteix que la companyia està en una fase inicial i que els primers mesos són de consolidació i recerca de clients. Tanmateix, el context mediàtic en el qual es desenvolupa aquest projecte fa que cada pas sigui observat amb atenció.
L'evolució d'aquesta iniciativa empresarial determinarà si Urdangarin aconsegueix establir una font d'ingressos real i sostinguda o si, al contrari, les sospites sobre la seva veritable funció es consoliden. En qualsevol cas, el cas reflecteix com el passat i la percepció pública poden influir de forma decisiva en la viabilitat d'una activitat professional.