Elionor de Borbó està travessant un dels moments més delicats de la seva vida. Als seus 20 anys, l'hereva al tron d'Espanya afronta el seu últim any de formació militar a l'Acadèmia de l'Aire de San Javier, a Múrcia. Un pas obligatori per a convertir-se en la futura cap de les Forces Armades, un títol que fins ara només ostenten Felip VI i el rei emèrit Joan Carles I. En uns mesos, la princesa completarà la seva formació en els tres exèrcits —Terra, Mar i Aire— i estarà oficialment preparada per a regnar. Però darrere de la seva impecable disciplina i el seu somriure controlat, Elionor viu una etapa personal molt més turbulenta del que deixa veure.
Els qui la coneixen asseguren que la princesa no ha gaudit mai realment de la vida militar. És conscient que és una obligació, una part més del seu deure com a futura reina, però la seva vocació és en un altre lloc. Somia estudiar a la universitat, tenir una vida una mica més lliure, poder ser simplement una jove de la seva edat. Tot i això, el destí que li va marcar el seu cognom pesa, i Leonor ho accepta amb una serenitat admirable.
Els amors de Elionor en la seva formació militar la traeixen
El seu pas per les acadèmies militars ha deixat molt més que medalles. A Saragossa, durant la seva formació a l'Exèrcit de Terra, se la va veure per primera vegada somriure a un jove cadet molt ben plantat. Va ser un simple flirteig, una amistat especial que no va anar més enllà. Però a Marín, amb l'Armada, la història va ser diferent. Allà va conèixer un company de curs, un guardiamarina madrileny de família benestant, brillant i encantador, que semblava tenir-ho tot. Junts van compartir llargues jornades al vaixell escola Juan Sebastián Elcano, durant la seva travessia per Llatinoamèrica. Se'ls va veure còmplices a l'Uruguai, en una platja de sorra blanca, i també ballant en un festival al Brasil. Era la primera vegada que la princesa mostrava una connexió emocional tan visible.
Però la il·lusió es va trencar aviat. Segons fonts properes al seu entorn militar, van ser precisament alguns companys de San Javier i antics col·legues de Marín els qui li van obrir els ulls. El jove no estava amb ella per amor, sinó per ambició. Es vantava en privat d'haver conquerit la futura reina, de ser “l'elegit”. Les seves intencions eren tan clares que els rumors van arribar a les oïdes de Leonor, i més tard, dels seus pares.
Felip i Letizia, preocupats pel dany emocional que podia causar a la seva filla, van intervenir discretament. Elionor, dolguda i decebuda, va decidir posar fi a la relació. Va ser un cop dur, perquè realment n'estava enamorada. A partir de llavors, ha decidit centrar-se en els seus estudis i mantenir la seva vida privada sota clau.
Aquesta traïció, tot i que dolorosa, l'ha fet més forta. Leonor aprèn que no tothom qui s'acosta ho fa amb bones intencions. A San Javier, els seus companys la protegeixen i l'acullen. Ella continua endavant, complint el seu deure amb una maduresa que sorprèn. Sap que el seu destí no admet distraccions, i que l'amor, per a una futura reina, mai no serà un afer senzill.
