Elionor avança fermament al camí que la portarà a ser la futura reina d'Espanya en substitució de Felip VI, encara que de moment es troba en la preparació, es desconeix quan el seu pare li cedirà el testimoni, podria ser quan sigui molt gran o quan mori, com va passar amb la reina Isabel II. El cert és que la filla gran dels reis comença a assumir un paper cada vegada més visible en la vida pública com a hereva directa, encara que ara per ara no volen sobreexposar-la. Com a princesa d'Astúries, en un futur pròxim li tocarà exercir funcions institucionals de gran rellevància, encara que ara per ara els seus progenitors prioritzen la seva formació acadèmica. S'estima que serà al voltant dels 30 anys quan comenci a dedicar-se plenament als seus deures oficials i percebi una assignació econòmica procedent dels pressupostos generals de l'Estat.
Mentrestant, la reina Letícia es mostra molt curosa respecte a la imatge i projecció de les seves filles. Part d'aquesta atenció ha estat enfocada en aspectes estètics i de salut relacionats amb Elionor. La jove va patir una condició coneguda com a agenèsia dental, que va impedir el desenvolupament normal de certes dents, concretament els ullals. Per corregir aquest problema, va haver d'utilitzar ortodòncia durant diversos anys, i finalment se li van col·locar ullals artificials per tancar els espais buits. No obstant això, aquest no ha estat l'únic repte físic que ha enfrontat.
L'altre problema de salut d'Elionor que va patir el seu avi
En els seus primers anys, Elionor va presentar un angioma al nas, una alteració benigna d'origen vascular. Aquesta informació va ser difosa pel mig 'The Objective'. L'angioma va desaparèixer amb el pas del temps, especialment durant la seva entrada en l'adolescència, i per això no ha deixat empremta visible en la seva aparença actual. Com a curiositat, Joan Carles I també va tenir la mateixa malaltia de naixement.
Segons explica la Societat Espanyola de Medicina Interna, els angiomes són formacions no malignes que afecten els vasos sanguinis o limfàtics, i poden manifestar-se des del naixement o sorgir posteriorment. Solen tenir una tonalitat vermellosa i tendeixen a esvair-se en aplicar pressió, i recuperen després el seu color per si mateixos. Afecten un de cada deu nounats, a causa de la immaduresa del sistema vascular en néixer. Encara que no es poden prevenir, l'habitual és que desapareguin amb el creixement. En casos específics, es pot recórrer a tractaments com el làser o intervencions quirúrgiques, encara que aquestes últimes podrien deixar cicatrius. En general, el seu impacte es limita a l'estètic i no sol representar un risc per a la salut.
