Elionor es prepara per ser la futura reina d'Espanya. A mitjans d'aquest mes de juliol acabarà el segon any de formació, en aquesta ocasió amb l'Armada, la part més dura fins ara. Necessita les màximes condecoracions de tots els exèrcits per poder heretar el tron. S'ha implicat al màxim encara que no sigui la seva passió perquè sap perfectament quin és el seu deure, així se li va inculcar.
Felip VI i Letícia no volen sobreexposar Elionor. Els reis tracten molt la seva imatge, estan seguint una estratègia molt clara que els està funcionant. La princesa ja rep un gran aprovat per part de la ciutadania, gairebé per sobre del seu pare. S'han allunyat completament dels Borbó. Era la màxima prioritat de Letícia. Comença una nova etapa a la corona amb ella.
Molt s'ha parlat d'ella al llarg de tots aquests anys, i el que es parlarà. Ja que serà la reina d'Espanya i ara mateix la princesa. Qualsevol moviment d'ella o el seu entorn interessi molt. S'ha parlat d'alguns problemes del seu físic, com la correcció de la seva dentadura. Patia agenèsia dental. Els seus dos ullals havien desaparegut i van haver de posar-li dos implants en complir la majoria d'edat, a més d'utilitzar aparells per a la correcta alineació i fer espai a una boca tan petita. Ara llueix un aspecte molt més saludable i una dentadura més bonica.
També s'han fixat en el seu nas, que Letícia vol que s'operi perquè s'assembla massa a la de Joan Carles I, i com vol que no s'assembli en res a ell faria qualsevol cosa. Però ara per ara ella vol lluir natural. Sense retocs estètics. És molt jove i molt atractiva.
Elionor va néixer amb una petita malformació
Però del que ningú no se n'ha adonat és d'una petita taca que tenia als orificis del seu nas quan era una nadó que ha desaparegut per complet. Es tracta d'un angioma, una malformació benigna al nas que el va acompanyar durant els seus primers anys de vida.
Segons la Societat Espanyola de Medicina Interna, els angiomes són "unes malformacions benignes dels vasos sanguinis o dels vasos limfàtics". Aquests poden ser congènits, és a dir, que apareixen des del moment del seu naixement, o aparèixer més tard. "Poden formar taques més o menys grans, de mides i aspectes diversos. Són taquetes de color vermellós que solen desaparèixer en exercir pressió sobre ells i tornen a recuperar el color per si sols", apunten des de la societat esmentada. Segons els experts no poden evitar-se i en la majoria dels casos desapareixen sols amb el temps. Solen ser als tres anys, encara que hi ha altres que necessiten làser o cirurgia per acabar amb ells, com va ser el cas de la jove princesa. Joan Carles I també nació amb un, així que probablement sigui un cas hereditari.