La seva mare, la duquessa d'Alba, era la dona que més títols nobiliaris tenia. Gairebé 50 feien d'ella l'aristòcrata més famosa, ja no només d'Espanya, sinó de tota Europa. Quan ella va morir, qui va agafar el relleu com a duc d'Alba va ser el seu fill gran, Carlos Fitz-James Stuart. Un home que ha demostrat que a banda d'una llarga llista de títols, el que també té gran és la barra. En canvi, de vergonya en té molt poca. Però és clar, fa molts segles que la casa d'Alba i la Corona es relacionen, i qualsevol altre cosa hagués estat una sorpresa.
GTRES
Ens referim al panegíric que li ha dedicat el duc al rei Felip després de sis anys regnant. Un vestit de saliva fet a mida, però fins i tot un aristòcrata com ell hauria de tallar-se una mica. Fins i tot, omplint-se la boca de borbonisme sense cap mena de pudor. Als sis anys de regnat de Felip, la revista Vanitatis recull les impressions d'algú que, pel que es desprén de les seves paraules, aniria posant ell mateix la catifa vermella a cada passa que fes Felip, si li deixessin.“¡Qué puedo decir! Que hemos tenido la inmensa suerte los españoles de tener un rey como Felipe VI, siempre al servicio de España desde que era príncipe de Asturias".
GTRES
La vergonya aliena va a més. Fitz-James Stuart considera Felip com una figura "fundamental para la estabilidad de España", creu que és una referència internacional i que durant aquesta pandèmia, "ha demostrado su valía, su preparación y sobre todo su humanidad y preocupación por lo que estaba sucediendo". Però dels diners que podrien haver destinat a la crfisi, ara que li han retirat la paguita a Joan Carles, ni mú. El duc, evidentment, considera la monarquia com la solució als problemes de la ciutadania: "La monarquía ofrece esa seguridad y es representativa de los valores que deben regir las sociedades. Es un factor muy importante para mantener el equilibrio de unidad. Don Felipe demuestra cada día que es el rey de todos los españoles”... Sobretot d'espanyols com ell.