El culebrot del divorci de Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin s'estirarà uns quants mesos més. Contra tot el que s'ha publicat i contra tot pronòstic, no només no han signat els papers de dissolució del matrimoni, és que ni tan sols els tenen sobre la taula. Per no tenir, no hi ha ni advocats treballant en aquesta qüestió. Un gir copernicà, sens dubte, i que ha esbombat el programa de Sonsoles Ónega, íntima de la reina Letícia. Raro, raro, raro, tot plegat. Però vaja, que aquest fet no canviarà el final de la història, només falta escriure-li l'epitafi a nivell legal. Iñaki seguirà festejant amb la seva nòvia Ainhoa Armentia, mentre que la Borbó continuarà refugiant-se en la feina per no haver de pensar gaire en el seu ex. Però el divorci arribarà: apuntin la data, no serà abans del 5 de juny de 2023.
Si aquesta exclusiva és certa, això voldrà dir que la parella seguirà casada durant 8 mesos més, malgrat que la relació estigui morta. Morta i adúltera, tot i que consentida. Què provocarà aquest endarreriment inesperat? Un presumpte acord entre les parts que, per ser sincers, no acabem de comprendre. Si més no a nivell tècnic ni legal: volen que els 4 fills siguin majors d'edat per liquidar aquesta història. I per arribar a aquesta situació cal esperar fins al juny, quan la Irene bufi 18 espelmes al seu pastís d'aniversari. Estrany, innecessari? Sembla que la cosa seria així: no oblidin que no és una nena petita, té 17 anys i mig.
Irene Urdangarin, l'obstacle que queda per signar el divorci
En un divorci la custòdia dels menors és un tema espinós i molt important. El règim de visites, les compensacions econòmiques... tot es pot complicar. Especialment quan la canalla és petita o preadolescent. Però si les criatures són adultes el camí queda lliure d'aquests obstacles. La Irene pràcticament ho és. En 8 mesos podrà votar, conduir, beure alcohol i fins i tot fotre el camp de casa sense que li diguin ase ni bèstia. Tan adulta com els seus pares i germans, vaja. Pensar que aquests mesos suposen un problema insalvable per arribar a un divorci de mutu acord és una astracanada, però vaja, que hi ha qui defensa aquest extrem. EN Blau, però, té una altra teoria. Una que té més a veure amb la moral i les creences que una altra cosa. Potser ens equivoquem, però la mà de Cristina i la seva fe religiosa podrien tenir alguna cosa a veure. Un punt de vista molt particular, el seu, en cas que aquesta hipòtesi fos certa.
Què busca Cristina amb aquest canvi de plans?
Que la Borbó no vulgui separar-se del tot fins que els seus descendents siguin tots majors d'edat sona a promesa davant de l'Altíssim. És això o un "et fots" de manual a Iñaki Urdangarin, fent que arrossegui la llosa de sortir amb una altra senyora mentre encara està casat, vivint en pecat venial. En el cas que no sigui cap d'aquestes aproximacions, absolutament personals, que algú ens faci un croquis o un resum. De totes maneres, quines ganes d'allargar l'agonia i el final. Amb la felicitat que produeix passar determinades pàgines i mirar cap al futur amb tranquil·litat i sense pedres a la motxilla. Ells sabran, però.
En tot cas, tot el que arriba sobre aquest cas s'ha d'agafar amb pinces. I aquesta exclusiva, malgrat que expliqui l'endarreriment de la resolució final, tampoc és paraula de Déu.