La sorpresa de Meghan Markle en descobrir el control rigorós exercit per la Casa Reial Britànica ha desencadenat un remolí d'especulacions i qüestionaments sobre els límits de la privacitat i l'autonomia personal dins de la monarquia. Els detalls revelats per la duquessa de Sussex després de la seva explosiva entrevista amb Oprah Winfrey va revelar no només el pes del racisme i la pressió mediàtica, sinó també un control exhaustiu que limitava la seva autonomia fins a límits insospitats, deixant al descobert una realitat que pocs coneixien. "Quan vaig entrar en aquesta família, aquesta va ser l'última vegada –fins que vam venir aquí– que vaig veure el meu passaport, el meu permís de conduir, les meves claus. Cal lliurar-los tot". Meghan va esmentar que no va recuperar els seus documents personals fins que van abandonar Anglaterra. Potser és creïble?
La Casa Reial britànica: protecció o excessiu control?
Segons experts en protocol i seguretat, aquesta pràctica és més comuna del que s'imagina. Per a la institució, la prioritat indiscutible és la seguretat. Robert Lacey, historiador i assessor principal de "The Crown", afirma que aquest control és vital per protegir els membres de la reialesa. "Meghan va haver de lliurar el seu permís de conduir atenint-se a les regles de seguretat. Si pogués sortir a conduir pel seu compte, no estaria protegida", argumenta.
Aquesta mesura, lluny de ser excepcional, forma part d'un protocol rígid que regeix tots els aspectes de la vida real. Lacey i altres experts van destacar que aquest control no només s'exerceix per seguretat, sinó també per prevenir contratemps a l'agenda real. Per exemple, si algun membre de la Família Reial hagués de sortir de gira oficial i de sobte no troba el seu passaport, la imatge d'eficiència de la institució es veuria afectada. De la mateixa manera, si es perdés i algun tabloide publiqués una fotografia d'identificació d'un membre de la reialesa, causaria problemes. Per això, és preferible que els assistents mantinguin tot protegit fins que sigui necessari utilitzar-ho.
Protocols sobre individus: una família o una institució?
La separació imposada entre pares i fills des de primerenca edat, a fi de salvaguardar la successió, reflecteix la fredor d'un sistema que prioritza la institució sobre els llaços familiars. És difícil concebre com algú podria adaptar-se a una dinàmica que imposa la separació de pares i fills en nom d'un protocol ancestral. Malgrat això, la majoria dels membres de la reialesa acaben adaptant-se a aquesta realitat, com Kate Middleton, Camilla Parker Bowles, Sophie d'Edimburg i fins i tot Lady Di, que va seguir els protocols reals fins que es va assabentar, de la infidelitat del seu espòs, el príncep Carles.
La seguretat és l'estendard sota el qual es justifica aquest nivell de control. Tanmateix, fins a quin punt és raonable? És potser la seguretat una excusa per restringir la llibertat i autonomia dels membres de la família reial? El debat està servit. Mentre alguns defensen aquestes mesures com necessàries per protegir la integritat de la reialesa, d'altres qüestionen l'excessiva intromissió en la vida privada dels individus, encara que formin part de la institució monàrquica.