Arran de l'última aparició pública de la princesa Elionor amb motiu dels Premis Princesa d'Astúries 2025, un tema recurrent s'ha tornat a posar sobre la taula en mitjans i tertúlies. Concretament, la manera de vestir de l'hereva. I també a l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier, on els companys de la princesa comenten en veu baixa un detall que no passa desapercebut. L'hereva al tron, sempre discreta, evita parlar de la seva mare quan es toquen temes de moda o d'aparicions públiques. Segons els qui conviuen amb ella, Elionor passa vergonya per com la vesteix la reina Letícia. Perquè com afirmen cronistes especialitzats, "vesteix com una dona de 60 anys".
La princesa, que es troba al tercer curs de la seva formació militar, intenta mantenir una imatge senzilla. Li agrada la naturalitat, la comoditat i la coherència amb el seu entorn castrense. Tot i això, en cada acte oficial reapareix la tensió entre la joventut que representa i la imatge institucional que la seva mare intenta projectar.
La princesa Elionor no se sent còmoda amb els modelitos que tria la seva mare
Companys de promoció asseguren que Elionor ha comentat en privat la seva incomoditat amb alguns dels conjunts elegits per Letícia i la seva estilista de confiança, Eva Fernández. Les peces que per a la reina són sinònim d'elegància i serietat, per a la seva filla resulten rígides, fredes i distants. En el seu entorn més directe reconeixen que Elionor busca diferenciar-se. No vol ser una versió jove de la seva mare, sinó una dona amb estil propi, més espontani i d'acord amb la seva edat.
A San Javier, Elionor vesteix igual que els seus companys. Uniforme impecable, monyo alt, actitud ferma. Allà no hi ha espai per a la moda ni per a les càmeres. Però cada cop que s’acosta un acte públic, les converses canvien de to. “Un altre cop et toca vestir-te com la teva mare”, li fan broma alguns col·legues. Ella somriu, però molts perceben que no li resulta graciós.
Reines de diferents èpoques
Les aparicions oficials de la princesa s'han convertit en un camp d'assaig entre dues visions oposades: la modernitat controlada de Letícia i l'autenticitat juvenil que Elionor vol mostrar. La reina confia plenament en Eva Fernández, autora del seu segell visual, una estètica sòbria i diplomàtica que combina autoritat i contenció. Elionor, en canvi, busca moviment, color i lleugeresa.
Fonts properes a la Zarzuela afirmen que la princesa intenta participar en les decisions sobre el seu vestuari, però les últimes paraules sempre les té la seva mare. Letícia considera que la imatge de la seva filla és un assumpte d'Estat, una extensió simbòlica de la Corona. Per a Elionor, en canvi, és un espai on vol sentir-se lliure, no observada com una figura pública sense veu.
La vergonya de què parlen els seus companys no neix del rebuig a la seva mare, sinó de la frustració de no poder expressar la seva identitat personal. La princesa, admirada per la seva disciplina i el seu sentit del deure, intenta complir amb el que s'espera d'ella. Però en els petits gestos, en una mirada o en un comentari entre amigues, deixa clar que desitja alguna cosa més simple: ser ella mateixa.