L'etapa de la princesa Elionor a bord de la fragata Blas de Lezo ha arribat a la seva fi, amb l'arribada del vaixell a Gijón aquest dijous 3 de juliol. Després d'uns dies d'intensos entrenaments i una disciplina estricta, que marquen la vida al mar, aquesta experiència ha estat una de les més exigents per a l'hereva al tron.
El vaixell ha atracat ja a Gijón, on es reunirà amb el Juan Sebastián Elcano, també part del seu itinerari formatiu. Ambdós vaixells podran ser visitats pel públic durant uns dies.
Expliquen que la princesa Elionor només posava per a la foto
Tanmateix, no tot el viscut a bord sembla haver estat tan exemplar com es mostra oficialment. Alguns dels seus companys en el Blas de Lezo ja han explicat a les seves famílies la seva experiència en formar al costat de la futura reina d'Espanya. I el cert és que no la deixen massa bé.
Diversos guàrdies marines que van coincidir amb Elionor al vaixell asseguren que la seva participació en les tasques més exigents va ser gairebé simbòlica. Expliquen que la filla de Felip VI va evitar els torns més durs i que amb prou feines se la veia implicada en les maniobres tècniques que requerien esforç físic o treball en equip. La seva presència, segons diuen, es va limitar en molts casos amb actes protocol·laris o sessions de fotografia.
La percepció general, comenten, era que la princesa seguia un horari diferent al de la resta, amb privilegis que li permetien mantenir-se al marge dels exercicis més esgotadors. Mentre la resta del personal complia rigorosament la rutina diària, Elionor freqüentava àrees de descans i zones comunes, i la seva activitat semblava més ajustada a una estratègia d'imatge pública que a una formació militar efectiva.
El mateix relat que explicaven a l'Elcano
Resulta que, durant la seva estada en el Juan Sebastián Elcano, la fragata escola de l'Armada Espanyola, es comentava que Elionor havia estat apartada de diverses activitats a causa de problemes de mareig. Una cosa que va ser interpretada per alguns com una manera d'alleugerir la seva instrucció.
En el Blas de Lezo, el patró sembla haver-se repetit. S'ha deixat entreveure una formació adaptada a les necessitats del seu paper institucional, més que a les exigències reals de l'entorn militar.