A Europa hi ha reines i princeses. L'única monarca que regna per mèrit propi és Margarida de Dinamarca. Un cop morta Elisabet II i abdicada Beatriu d'Holanda, la danesa espera passar el testimoni al seu fill. Les altres reines en realitat són només consorts, de l'última Camil·la a la més mediàtica Letícia. Però hi ha una altra royal que regna sense el títol de reina, és la dona del cap de l'Estat, d'un micro-Estat, Mónaco. És la gran Charlene de Mónaco. Malgrat tenir menys de 40 mil habitants, el principat de la Costa Blava mediterrània concita molt d'interès perquè la seva "monarquia" té més glamur que les avorrides corones nòrdiques. Rainier, Grace Kelly, l'enorme Carolina, la meravellosa Carlota, la díscola Estefania, el difunt Stéfano Casiraghi, uns morts en accidents de cotxe i altres en accident de llanxa, amb menors al volant... i una figura tèrbola, Albert de Mónaco, el suplantador. Arrenca la "corona" a Carolina pel fet de ser home i la cedirà al seu fill tot i tenir una bessona noia. I és vox populi que la seva dona és una infeliç. Charlene.
L'exnedadora empalma depressions amb humiliacions. Tothom dona per fet que el seu matrimoni va ser per contracte, amb clàusules de confidencialitat, de cessió dels nens i de seguir casada. I el cos diu prou. Passa èpoques fora de focus en clíniques de rehabilitació. Ara ha reaparegut amb un look crepuscular, menys brillant. Com el seu estat d'ànim. Del ros platí al color cendra. Així és ara la desgraciada Charlene, de 45 anys, (mal) casada amb un príncep no blau sinó gris de 65 anys. Charlene gris:
EN Blau ja va publicar les fotografies a la Catedral de Santa Maria de l'Assumpció en record de la mort de Rainier III, pare d'Albert, Estefania i Carolina, mort fa just divuit anys. La princesa va aparèixer amb aquest look crepuscular, abandonant el ros platí que no eclipsava la seva mirada trista. La princesa va trobar el gest més afectuós un cop més fora del matrimoni, en la seva neboda política, la grandiosa Carlota, la que mereixeria ser l'hereva del principat com a filla gran de la filla gran de Rainier. Carlota abraça el cap cendrós de Charlene:
La premsa rosa segueix venent la reialesa monegasca com un conte de fades que ja ningú no s'empassa: "A Charlene de Mónaco le encanta innovar y ha dejado atrás su melena platino para apostar por las mechas chunky, máxima tendencia en 2023". La tendència bona seria explicar per què Charlene sempre estar com absent, medicada, deprimida. És Lecturas qui descriu el nou pentinat de la princesa: "Luce actualmente un castaño muy natural de base sobre el que ha colocado unas mechas rubias en la capa superior creando un contraste muy favorecedor, propio de este tipo de técnica que tuvo su máximo esplendor en los 90'. Esta alternativa capilar tan de moda no solo aporta luz a nuestro rostro sino que tiene un efecto rejuvenecedor instantáneo, además de que es perfecta para ocultar esas primeras canas. ¿Lo mejor? Al no estar pegadas a la raíz espaciará tus visitas a la peluquería por lo que el mantenimiento es mínimo".
Camina com col·locada. On la premsa rosa veu llum i esplendor la realitat mostra una dona turmentada per una mala decisió: casar-se amb Albert. Va voler diners i estatus a canvi de salut mental. Vendre's l'ànima al diable. En el contracte no diuen res de somriure a les fotos. I Charlene, la de la mirada trista, només mostra una ganyota d'infelicitat.