La Família Grimaldi de Mònaco és una de les millors mostres de com l'aristocràcia i les monarquies cada dia s'assemblen més a un culebrot, i per això enganxen. Els millors serials de la TV són de merders familiars de nissagues riques amb un imperi a protegir. Dallas o Dinastia el petroli, Falcon Crest o Nissaga de poder el vi, Succession els mitjans de comunicació. A les Cases Reials tenim els Windsor, els Borbó i en menor mesura els Grimaldi. Plens de divorcis, traïcions, morts, crims, fills il·legítims i herències enverinades. En el seu cas el que volen mantenir és l'status i privilegis de ser caps d'Estat. La foto de les tres dones Grimaldi sembla d'una sèrie de luxe: espectaculars Charlene, Estefania i Carolina de Mònaco:
El cas de Mònaco parlar de "Casa Reial" sembla un acudit. És un mini-Estat, un paradís fiscal a la costa blava francesa, amb casinos i un Palau Reial de fireta. Només Grace Kelly li va donar glamur i amb la mort de Rainier, tots preferien que heretés la filla gran Carolina que ara té 66 anys però va heretar el príncep Albert, molt menys glamurós, antipàtic i despòtic amb la dona. Charlene de Mònaco viu en una gàbia d'or i passa per depressions periòdiques. La princesa de la mirada trista i sense cabells i ara més. Albert acaba de fer 65 anys. No es jubila però pensa en la mort. I acaba de prendre una decisió per la successió del Principat que humilia la seva dona Charlene.
A Mònaco passa com a Espanya: si el rei, allà el príncep, mor, abdica o queda incapacitat, el succeeix el seu fill gran. Però mentre els nens no siguin adults, Elionor té 17 anys i Jacques de Mònaco en té 8, el cap d'Estat serà la dona de Felip i la dona d'Albert, a títol de regent. És l'únic paper constitucional que tenen Letícia i Charlene: substituir el rei si mor mentre l'hereu és menor d'edat. Queda clar que Letícia mai no serà regent pel poc temps que queda pels 18 anys d'Elionor però a Jaques li queden deu llargs anys per heretar i per tant és més que viable que Charlene hagi d'exercir la regència. Albert de Mònaco no se'n refia de la seva dona, la creu incapacitada o disposada a trair-lo. Per això ha decidit que en cas que Charlene sigui la cap de l'Estat a Mònaco per quedar vídua o perquè ell quedi impedit, no serà regent tota sola sinó tutelada per un Consell de la Regència. Una humiliació que Letícia no hauria tolerat però Charlene s'empassa per poder seguir protegint Jacques.
El Consell de la Regència el formen set persones amb veu i vot i Charlene és només una de les set. Les altres són designades per decisió d'Albert, fidels a ell i que anul·larien qualsevol decisió o gest de Charlene. La dona d'Albert perdria fins i tot la setena cadira si se separés, de llei o de facto, del seu marit abans de morir o de quedar incapacitat. Queda clara l'opinió que té Albert de la mare dels seus fills: nefasta. La humilia en públic, la degrada per llei i l'aparta de la regència que per dret legítim li pertoca. Com si fos l'Edat Mitjana, tutelant una dona per si està boja. Albert de Mònaco és el dolent del culebrot. Perillós i detestat. Pobra Charlene. Acabarà fatal.