Encara que no solen aparèixer a l'agenda pública, els contactes del rei Felip VI amb els expresidents del Govern formen part d'una pràctica habitual a l'exercici de la seva funció institucional. Aquestes trobades, reservades i allunyades del focus mediàtic, responen al paper constitucional que exerceix el cap de l'Estat com a figura de referència i moderació, especialment en moments d'especial tensió o incertesa política.
Des de l'inici del seu regnat, Felip VI ha mantingut una línia d'actuació basada en la discreció, el respecte als poders de l'Estat i l'anàlisi constant de la situació política. En aquest marc, els contactes amb els qui han ostentat la presidència del Govern —independentment de la seva adscripció política— permeten al monarca conèixer diferents visions sobre el context nacional, més enllà del relat oficial de l'Executiu. Aquests intercanvis es consideren una eina legítima per complir la seva funció d'arbitratge i representació de l'Estat.
El rei i les seves trobades amb expresidents
El destacable en aquest cas és que aquestes converses o reunions no formen part dels actes anunciats a l'agenda institucional diària, la qual cosa no significa que no existeixin o que manquin de transcendència. Molt al contrari: la pràctica de mantenir aquest tipus de contactes, en moltes ocasions de forma bilateral i discreta, està consolidada en la tradició parlamentària espanyola. Expresidents com José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy o el mateix Felipe González han mantingut en el passat intercanvis amb la Direcció de l'Estat en contextos similars, tant en Zarzuela com en actes organitzats per institucions comunes.
No és cap secret que el rei exerceix una tasca d'interlocució activa en determinats moments clau, especialment quan l'escenari polític mostra símptomes de bloqueig, fragmentació o polarització. En aquest sentit, la consulta informal amb figures d'experiència política s'interpreta com un exercici de responsabilitat, orientat a reforçar l'estabilitat institucional.
D'altra banda, la Casa Reial manté una política de neutralitat activa que li impedeix d'intervenir directament en el debat partidista. Precisament per això, l'accés a punts de vista diversos resulta valuós, sempre des d'una perspectiva consultiva i no executiva. Aquestes reunions, encara que no es comuniquin oficialment, formen part d'una pràctica normalitzada i reconeguda dins del marc constitucional.
En definitiva, els contactes del rei amb expresidents del Govern, encara que fos del protocol públic, s'inscriuen en una tradició institucional que persisteix com a eina d'escolta, anàlisi i seguiment del curs polític del país.