La salut del monarca britànic, Carles III, ha estat motiu de preocupació i especulació a tot el Regne Unit des que va anunciar el seu diagnòstic de càncer el passat 5 de febrer. Als seus 75 anys, el rei ha enfrontat un ràpid deteriorament del seu estat de salut, portant a la monarquia britànica a preparar-se per al que podria ser un desenllaç fatal.
Aquest preocupant escenari ha generat inevitablement una espècie de paral·lelisme amb la crisi de salut del rei Jordi III a començaments del segle XIX. I és que, igual com el seu predecessor, Carles III ha estat el centre d'atenció de butlletins mèdics que busquen mantenir la calma al Regne Unit. Recordem que el monarca va ser hospitalitzat el gener per sotmetre's a una cirurgia per una condició benigna a la pròstata, però més tard es va revelar que també estava lluitant contra un càncer no relacionat, començant el tractament dies després sense oferir més detalls sobre el seu estat.
La incertesa sobre el tipus de tumor que enfronta, la seva gravetat i la naturalesa del tractament han alimentat encara més les especulacions. Malgrat els informes inicials de la Casa Reial que asseguraven que el càncer del monarca havia estat detectat a temps, fonts properes al Palau han deixat entreveure que aquesta afirmació no és del tot precisa. Alguns suggereixen que la informació es va compartir inicialment per evitar el pànic al Regne Unit i mantenir l'estabilitat de la monarquia. Tanmateix, malgrat els esforços per mantenir una imatge de fortalesa davant el diagnòstic, la crua realitat és que la malaltia ha avançat i s'ha propagat, arribant a un punt d'irreversibilitat. Aquest ombrívol panorama és conegut per tots els membres de la Família Reial, inclòs el seu propi fill, Harry, així com el seu cercle més proper d'amics i representants polítics del Regne Unit.
Preparatius per a la continuïtat monàrquica
A mesura que la malaltia de Carles III progressa, es planteja la possibilitat que el seu fill, Guillem, sigui elevat a príncep regent en cas que el monarca sigui declarat incapacitat per als assumptes d'Estat. Aquesta mesura, contemplada en la llei britànica, garantiria la continuïtat de la monarquia en un moment de crisi. A més, s'ha activat l"Operació Menai Bridge", un protocol dissenyat per gestionar la transició i el protocol després de la mort del monarca. De fet, seguint l'exemple dels seus pares, Felip d'Edimburg i Isabel II, el rei Carles III ha supervisat personalment els detalls del seu propi funeral, optant per una cerimònia més íntima i austera en comparació amb el funeral de la seva mare.
La cursa contra el rellotge
La urgència del protocol funerari reflecteix la consciència del temps limitat que li queda al monarca. Malgrat rebre diversos tractaments mèdics, inclosa la medicina alternativa, la realitat és que la malaltia ha avançat fins a un punt irreversible. Per a la Família Reial, enfrontar la realitat de la malaltia terminal de Carles III és un desafiament emocional i logístic. A mesura que el monarca es prepara per al seu inevitable final, se centren a brindar-li la comoditat més gran i qualitat de vida possible durant els seus últims dies.