La reina consort del Regne Unit, Camilla Parker Bowles, no està disposada a cedir ni el seu tron simbòlic ni la seva posició de poder en Buckingham. Amb Carles III greument malalt i un incert futur sobre la taula, Camilla ja no dissimula les seves intencions: resistir, conservar els seus privilegis i, si és necessari, plantar de cara al príncep en persona Guillem, hereu al tron britànic.
Als salons on antany regnava el silenci institucional, ara es xiuxiuegen tensions que podrien desembocar en un conflicte intern sense precedents. La relació entre Guillem i Camilla és, segons fonts pròximes al palau, gèlida. Més enllà dels somriures protocol·laris, Kate Middleton tampoc no oculta la seva incomoditat davant de la presència de Camilla, a qui considera un obstacle al camí cap al nou regnat.
Camilla s'atrinxera en Buckingham davant de l'amenaça de ser desterrada
Amb la salut de Carles III deteriorant-se visiblement pel càncer que pateix, Camilla ha començat a moure les seves fitxes. El seu missatge, encara que no explícit, és contundent: si s'intenta reduir el seu paper a una vídua sense influència, ella respondrà amb una forta oposició. I no serà una resposta qualsevol. La reina consort guarda en la seva memòria dècades de confidències, secrets d'Estat, traïcions i maniobres palatines que podrien arrossegar amb si la façana impecable que intenta construir el futur monarca.
Guillem i Kate ho saben, i per això, segons ha transcendit, busquen fórmules diplomàtiques per apartar-la amb elegància. Però Camilla no és una peça fàcil de desplaçar. La seva astúcia i la seva capacitat d'adaptació l'han portat fins on és. I ara, en estar en una posició en la qual podria perdre el suport directe de Carles III, ha decidit mantenir-se ferm, sense importar les circumstàncies.
Els secrets que Camilla podria utilitzar com a arma de pressió
Des de sopars oficials fins a crisis privades, Camilla ha estat testimoni privilegiada dels racons més foscos de la monarquia britànica. En el seu poder estarien no només anècdotes que podrien erosionar la imatge de Guillem, sinó també documents, testimonis i detalls confidencials que, en cas de fer-se públics, colpejarien directament la ja fràgil credibilitat de la institució. I no es tracta d'una amenaça buida. Camilla, segons asseguren fonts internes, hauria començat a recopilar aquesta informació sensible, recolzant-se en antics aliats, assistents lleials i assessors personals. El seu objectiu és clar: blindar-se davant de qualsevol intent de marginació i garantir-se un lloc fix al nou tauler real, fins i tot si això implica desencadenar un escàndol mediàtic de proporcions èpiques.
Mentre el príncep Guillem projecta una imatge d'estabilitat i renovació, la presència de Camilla resulta cada vegada més difícil d'encaixar en la narrativa que vol construir juntament amb la seva esposa. El seu ideal és una transició neta, jove i moderna. Però Camilla representa el passat, les controvèrsies, el record viu d'un triangle amorós que va dividir el país i que mai no va ser del tot perdonat. Tanmateix, subestimar-la seria un error.
Camilla ha demostrat ser una jugadora silenciosa però eficaç en les esferes de poder. I ara, quan més vulnerable hauria de semblar, està més activa que mai. Els mesos que venen seran clau. Amb Carles III cada vegada més absent per motius de salut, el clima al Palau s'enrareix. El fantasma d'una guerra interna ja recorre els passadissos reals, i el principal camp de batalla serà, una vegada més, el mateix que va veure les lluites del passat: el tron britànic.